De llengües i d’Estats

El senyor Oriol Junqueras va publicar dilluns un article a El Periódico (“El castellà i la República Catalana“) fent palès que sota el seu punt de vista la Catalunya independent no pot de cap de les maneres deixar de banda la llengua castellana, una llengua que, segons afirma, serà també oficial a la futura República catalana. També opina que a la Vall d’Aran la llengua reconeguda oficialment com a pròpia serà l’aranès (però per aquí, estranyament, gairebé tothom hi ha passat de puntetes). En fi, la controvèrsia lingüística ja està servida amb patates estofades.

És evident que a aquestes “contundents” afirmacions hi podem fer uns quants retrets. Per exemple, el to emprat trobo que no és gaire correcte perquè dóna per fet que serà així i punt, perquè ho diu ell i ja està, i diria que aquestes actituds són precisament les que ens agradaria deixar enrere com més aviat millor. Tampoc crec que ara sigui el moment més idoni per debatre sobre les llengües recollides a la Constitució del nostre Estat perquè de fet encara no disposem d’Estat, ni de Constitució.

junqueras

Ara bé, dit tot això i deixant de banda les qüestions de forma, opino que el senyor Junqueras té el punt de mira força ben orientat. I vagi per endavant que jo no tinc gens clar quin hauria de ser l’estatus jurídic de la llengua castellana quan tinguem Estat propi. No sé si n’hauríem de dir llengua oficial, cooficial, oficiosa o cooficiosa. El que sí que sé, mirin per on, és que se’m regiren els collons quan llegeixo opinions del tipus “el castellà hauria de ser com l’anglès”. Com l’anglès? És a dir que en acabar els estudis obligatoris, la gent no sabrà parlar ni escriure el castellà correctament? Que si algú vol marxar a viure a Espanya haurà d’apuntar-se a una acadèmia? És aquesta la millor manera que se’ns acut de conservar, protegir i potenciar la llengua catalana que és, ha estat i serà sempre –això per descomptat– l’única llengua pròpia de Catalunya?

Deia el senyor Vicent Partal, en un editorial a propòsit de tot això, que no li agradaria gens que després de la independència ens passés com als ucraïnesos, que s’han quedat estancats en un estat russificat. Argumenta que vol “un canvi de règim, no de rètols”. Doncs, escoltin, si es tracta de demostrar que no estem espanyolitzats i que nosaltres som totalment diferents, no se m’acudeix manera més clara de fer-ho que acceptant i encaixant la realitat lingüística del país. Perquè suposo que no cal recordar que és precisament en aquest aspecte que Espanya ha exhibit, durant tres-cents anys, la ineptitud més total i absoluta. Per tant, si realment tenim tarannà propi, si realment no estem espanyolitzats, demostrarem que nosaltres sí que sabem apreciar i valorar la riquesa d’una llengua molt present a casa nostra, encara que no ens sigui pròpia. Negar l’evidència per rancúnia, per despit, i perquè “ell ens ho ha fet primer” ens situa exactament a la mateixa alçada moral i intel·lectual de l’opressor.

Bixo.
http.//elblocdelbixo.blogspot.com

Quant a

Rojoseparatista animalista de Barsalona. Can Fanga. Catalunya. Reino de España.

Tagged with:
Arxivat a Cultura i Societat
4 comments on “De llengües i d’Estats
  1. Maria Boix ha dit:

    Jo opino que el castellà s’hauria d’estudiar com a llengua estrangera, això sí, no seguir el model espanyol, canviar-lo i fer que els alumnes surtin amb un bon nivell; no tenim perquè fer les coses com fins ara, hem d’agafar tot el que no funciona i corregir-ho. El millor per a Catalunya seria fer referèndums sobre com la volem, no que triïn els polítics.

    Per més que diguin a Espanya, aquí el castellà es fa servir massa, potser és que jo tinc mala sort o el fet que, segons molta gent semblo estrangera, però ja estic farta que a mi gent catalana se m’adreci en castellà. Si no vigilem, la independència no servira per salvar el català de l’extinció

    • elbixo ha dit:

      Però el castellà, ens agradi o no, ja no és una llengua estrangera. Cal tenir present que la independència l’aconseguirem, en part, gràcies als vots de moltes persones que el fan servir com a primer idioma. Evidentment, amb un Estat propi tots els esforços han d’anar destinats a protegir i conservar el català perquè és el peix petit que corre el perill d’ésser menjat pel gran i sobretot, sobretot, perquè és la llengua pròpia; l’única llengua pròpia. Tanmateix, trobo que passar a tractar el castellà d’estranger, per molt que millorem el sistema educatiu, i córrer el risc de perdre la riquesa cultural que proporciona el fet de dominar dues llengües, no és propi del que diem que volem ser.

  2. Maria Boix ha dit:

    Per una banda tens raó, ja no és una llengua estrangera i, vulguem o no, ja forma part de la nostra vida, però per l’altra, d’uns anys cap aquí, malgrat el que diguin els espanyols, està massa arrelada Hi ha mots joves que el parlen i estan encara a l’escola o institut i, quan parlen català es nota que fan un esforç immens, igual que si parlessin en anglès i, han nascut aquí. Jo, des de l’any 1996 que, per feina, estic envoltada de castellanoparlants que, porten aquí molts anys i no el volen aprendre. Com s’ha de fer? No ho sé! Em fa por que en un futur pugi al govern algú i, directament elimini el català, se l’haurà de protegir molt. No ens podem refiar de la gent, Un bon exemple és el que està passant ara a Espanya, uns quants anys d’hipocresia i portar-se bé i ara, es treuen la màscara. Hem de pensar que, quan les coses ens vagin bé, per més que ens hagin criticat, insultat… molts espanyols vindran aquí.

  3. Oriol López ha dit:

    Tenim a Catalunya ara mateix una immensa riquesa lingüística que no es limita, ni molt menys, al català i al castellà. Aprofitar en el futur Estat català aquest important actiu per a l’augment del nivell cultural i la projecció internacional del país, per no parlar de temes més mundans com el potencial del comerç internacional, crec que és un repte que ens hem de plantejar molt seriosament.

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: