“El Guyún en su jaula de oro”, de losmininos, al Flickr
A l’ocell de la gàbia d’or, de menjar no li’n manca. Sap que és un ocell afortunat.
Fins i tot, pot sortir i entrar de la gàbia quan vol. Però, quan en surt, per si fos cas, no se n’allunya gaire. Al cap i a la fi, tampoc no sabria on anar.
Algunes persones són com aquest ocell.
Oriol López
M'agrada llegir i el món de la tecnologia
Des de la Mediterrània 
Diria que no és un tema d’unes quantes persones. La por a la llibertat és universal i cal tot un esforç molt important per allunyar-se de la gàbia, per aixecar el vol a cel obert. Per fer-ho s’ha de tenir molt clar el valor de la llibertat com a principi vital del ser humà.
Estic totalment convençut que és com dius. Ja en parlava, d’aquesta por, Erich Fromm el 1941 al seu llibre La por a la llibertat. Gràcies per l’aportació, Ramon, i per comentar.
Si parlem de viatjar… en bona companyia, millor que sol.
Si parlem de persones, cadascú ha de tenir la seva manera de pensar.
Si parlem de Catalunya… millor que anem a l’aventura.
Totalment d’acord amb tu, Maria. Gràcies per comentar.