“Bathroon scale”, de Magnus D, Flickr
Les cèl·lules de càrrega són el fonament de les bàscules electròniques digitals actuals. Són dispositius transductors que converteixen la força del pes en un senyal elèctric analògic proporcional al mateix, que és mesurat i convertit en el valor digital que acabem veient a la pantalla de la bàscula.
Les cèl·lules de càrrega estan formades per un cos metàl·lic que és sotmès al pes i que és deformat de forma proporcional al mateix. L’esmentada deformació provoca la d’una o més galgues extensomètriques que hi estan sòlidament fixades. A la imatge següent se’n pot veure una de les disposicions típiques amb 4 galgues (dibuixades de color groc) i el principi de funcionament:
Funcionament d’una cèl·lula de càrrega, http://www.ishida.com
Les galgues extensomètriques tenen la propietat de variar la seva resistència elèctrica de forma proporcional a la deformació a la qual estan sotmeses. Quan són comprimides, en disminueix la resistència elèctrica i quan són estirades n’augmenta.
Les galgues (“strain gauges”, en anglès), connectades típicament formant un circuit conegut com a pont de Wheatstone, com el que es mostra a la imatge següent, en aplicar una tensió d’alimentació al pont, generen una petita tensió V analògica, d’uns pocs milivolts, proporcional al pes:
Galgues extensomètriques muntades en circuit pont de Wheatstone, http://www.ishida.com
Aquesta tensió analògica V és amplificada fins a un valor suficient per a poder ser mesurada i convertida en el valor digital del pes corresponent, que és el que s’acaba mostrant a la pantalla de la bàscula.
Oriol López
Font: www.ishida.com
M'agrada llegir i el món de la tecnologia
Des de la Mediterrània 