Propaganda de l’oportunitat perduda

Ahir em vaig trobar a la bústia la propaganda electoral de Junts pel Sí. Bé, potser titllar-ho de “propaganda electoral” és una mica massa agosarat, perquè el que hi havia dins del sobre (un per cada habitant del pis) era el següent:

Una oda a l’anar junts cantada a diverses veus.

Anar junts on? Anar junts per què? Anar junts per a què? Anar junts fins quan? Què ens hi trobarem al final del camí que farem junts? Aquestes són algunes de les preguntes que em vindrien al cap si jo fos un dels indecisos que encara no ha acabat de perfilar el sentit del seu vot. Em serviria de quelcom llegir que en Lluís Llach, la Montserrat Carulla o el Pare Manel afirmen que “anar junts” és la panacea? No ho crec, sincerament. Per aclarir-me, em faria el pes alguna cosa com ara el detalladíssim programa —o un bon resum, si més no— sobre el full de ruta i el nou Estat que proposa Junts pel Sí al seu web de campanya. En acabat de llegir-lo potser hi estaria d’acord o potser no. Potser hauria aclarit els meus dubtes sobre llengua, tributs, pensions o sanitat, o potser no. Potser hi llegiria entre línies un feixuc processisme de 18 mesos que em grinyolaria, o potser em llençaria a la piscina. Però el cas és que (una part de) l’independentisme hauria colat els seus arguments de pes —que no són pas pocs—  directament al meu sofà. Una mica com la bona feina que fa l’ANC a peu de carrer.

Espero que la CUP no segueixi pas aquest model i no m’enviï a casa una glosa de l’anar separats. Ja els aniré informant.

Bixo.
http://elblocdelbixo.blogspot.com

Quant a

Rojoseparatista animalista de Barsalona. Can Fanga. Catalunya. Reino de España.

Tagged with:
Arxivat a Cultura i Societat
%d bloggers like this: