En dos números anteriors ja hem parlat de recerques derivades de l’estudi PREDIMED (“Prevenció amb Dieta Mediterrània”). En el número 36/2016, veiem com Sureda et al. (2016) trobaven que una dieta mediterrània suplementada amb oli d’oliva verge i fruits secs millorava capacitat antioxidant plasmàtic de persones amb síndrome metabòlica. En el número 2/2017 comentàvem que Fernández-Cao et al. (2017) descrivia la complexa interacció entre el receptor de transferrina i el risc de patir diabetis de tipus 2. Aquestes i altres recerques mostren la potència d’aquest assaig de prevenció primària sobre els efectes a llarg termini de l’alimentació d’estil mediterrani que, realitzat entre el 2003 i 2011, comptà amb la participació d’homes (55-75 anys) i dones (60-80 anys) recrutats en més de 200 centres d’atenció primària d’11 localitats espanyoles. Així, en el darrer número de la revista Nutrients apareix un altre estudi derivat del PREDIMED que analitza l’efecte de la dieta mediterrània en la incidència de la cirurgia de cataracta. És cert que en aquest estudi, García-Layana et al. (2017) no hi troben diferències, però els resultats negatius poden donar-nos una informació tan valuosa com els positius.
El primer gran estudi randomitzat sobre la relació entre la dieta mediterrània i haver de passar una cirurgia per cataracta
Aquesta recerca fou dissenyada per Miguel A. Martínez-González, del Departament de Medicina Preventiva i Salut Pública de la Universitat de Navarra, a Pamplona. En la coordinació del recrutament de subjectes participaren, a més de Martínez-González, Dolores Corella (del Departament de Medicina Preventiva de la Universitat de València), Ramon Estruch (del Departament de Medicina Interna de l’Hospital Clínic de Barcelona), Emilio Ros (del Servei d’Endocrinologia i Nutrició de l’Hospital Clínic de Barcelona), Montse Fitó (del Grup de Risc Cardiovascular i Nutrició de l’Hopital del Mar de Barcelona), Miguel Fiol (de l’Institut de Ciències de la Salut de l’Hospital Son Espases, de Palma), José Lapetra (del Departament de Medicina Familiar del Centro de Salud San Pablo, de Sevilla), Lluís Serra-Majem (del Departament de Ciències Clíniques de la Universidad de Las Palmas de Gran Canaria), José V. Sorli (del Departament de Medicina Preventiva de la Universitat de València), Mónica Bulló (de la Unitat de Nutrició Humana de la Universitat Rovira i Virgili, de Reus), Ernest Vinyoles (del Centre d’Atenció Primària de La Mina, de Sant Adrià de Besós), Aleix Sala-Vila (del Servei d’Endocrinologia i Nutrició de l’Hospital Clínic de Barcelona) i Jordi Salas-Salvadó (de la Unitat de Nutrició Humana de la URV de Reus).
La conducció de la recerca la feren, a més de Corella, Estruch, Ros, Fitó, Fiol, Lapetra, Serra-Majem i Salas-Salvadó, Enrique Gómez-Gracia (del Departament de Medicina Preventiva de la Universidad de Málaga), Xavier Pintó (de l’Hospital de Bellvitge), Maria P. Portillo (del Grup d’Obesitat i Nutrició de la Universitat del País Basc, a Gasteiz). L’estudi fou supervisat per Alfredo García-Layana (del Departament d’Oftalmologia de la Universidad de Navarra), Fernando Arós (del Departament de Cardiologia de l’Hospital Araba, de Gasteiz), Martínez-González i Salas-Salvadó.
L’anàlisi de les dades el feren García-Layana i Gianfranco Ciufo (també del Departament d’Oftalmologia de la Universidad de Navarra). En la interpretació de les anàlisis i de les dades participaren García-Layana, Martínez-González, Estefania Toledo (del Departament de Medicina Preventiva de la Universidad de Navarra) i Arós. La redacció de l’article la iniciaren García-Layana i Ciufo, i aquest redactat fou revisat per la resta d’autors. Aprovat el redactat final el sotmeteren a la revista Nutrition el passat 2 d’abril. El dia 28 la revista donà el seu vist-i-plau i el publicà el 3 de maig.
Aquesta recerca ha estat finançada a través de l’Instituto de Salud Carlos III i del Centro de Investigación Biomédica en Red de Fisiopatología de la Obesidad y Nutrición (Ciberobn), així com amb ajuts del Centro Nacional de Investigaciones Cardiovasculares (CNIC), el Fons d’Investigació Sanitària del FEDER, el Ministeri espanyol de Ciència i Innovació, la Fundació Mapfre, la Consejería de Salud de la Junta de Andalucía, la Divisió de Salut Pública del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, la Generalitat Valenciana i el Govern de Navarra.
En l’estudi PREDIMED, a banda de la dieta mediterrània, hom estudiava l’efecte de la suplementació amb oli d’oliva verge i amb fruits secs. En aquest sentit, Ros reporta que ha rebut ajuts de la California Walnut Comission, del Comitè Científic Assessor de la qual és membre. Similarment, Salas-Salvadó ha rebut ajuts de la Nut and Dried Fruit Foundation i de Nuts for Life.
En aquest estudi hom utilitza com a variable epidemiològica la incidència de cirurgia de cataracta. La cataracta, que consisteix en l’opacitat del cristal·lí de l’ull que impedeix el pas dels raigs lluminosos, només es pot tractar actualment amb cirurgia, de manera que la incidència de cirurgia de cataracta és un indicador de la incidència d’aquest trastorn.
La cataracta és actualment la principal causa de ceguesa en el món. L’envelliment de la població no fa més que augmentar la seva incidència, així com la incidència de la cirurgia intraocular requerida com a tractament.
L’epiteli del cristal·lí és especialment sensible a l’estrès oxidatiu i hom suposa que els processos oxidatius sobre lípids i proteïnes d’aquesta capa cel·lular tenen molt a veure en la formació i maduració de la cataracta. Així doncs, García-Layana et al. es proposaren aprofitar les dades del PREDIMED per investigar la hipòtesi que una intervenció amb una dieta mediterrània podia davallar la incidència de cataracta en subjectes de mitjana edat.
Dades de 5802 participants del PREDIMED
En el moment d’ingressar en l’estudi PREDIMED els seus participants tenien edats compreses entre els 55 i 80 anys. Com a criteris d’inclusió es feren servir alguns factors de risc cardiovascular (diabetis de tipus 2, tabaquisme, hipertensió, hipercolesterolèmia, sobrepès i historial familiar de malaltia coronària prematura). Ara bé, com a criteris d’exclusió es contemplava una història prèvia de malaltia cardiovascular, qualsevol malaltia crònica severa, immunodeficiència, abús de drogues il·legals i d’alcohol, historial d’al·lèrgia a oli d’oliva o fruits secs i una baixa probabilitat de canviar hàbits alimentaris.
Per fer la selecció, hom va utilitzar els registres de 200 centres d’atenció primària vinculats a 11 hospitals universitaris. Emprant els criteris d’inclusió i exclusió es feren, entre l’octubre del 2003 i el gener del 2009, llistats de participants potencials, amb els qual hom contactava telefònicament o a través de les visites clíniques. Si mostraven interès se’ls citava a una entrevista posterior on, degudament informats, podien donar o no el seu consentiment. En total foren enrolades 7447 persones.
Els participants eren assignats aleatòriament a un d’aquests tres grups d’intervenció:
– una dieta mediterrània suplementada amb oli d’oliva verge extra (MedDiet+EVOO). Aquestes persones rebien 1 L setmanal d’oli d’oliva per ells i la seva família.
– una dieta mediterrània suplementada amb una barreja de fruits secs (MedDiet+Nuts). Aquestes persones havien de prendre cada dia 30 grams de fruits secs (15 grams de nous, 7,5 grams d’avellanes i 7,5 grams d’ametlles).
– una dieta control que seguia els criteris d’una alimentació baixa en greix.
Durant l’estudi, a més de fer-los qüestionaris sobre el seguiment de la dieta i qüestions de salut, se’ls realitzaren diferents anàlisis.
Una de les qüestions que se’ls formulava en aquestes visites anuals era si havien passat en l’interval per un procediment quirúrgica d’eliminació de cataracta. Al capdavall, ja en el disseny inicial, el PREDIMED havia inclòs la incidència de la cirurgia de cataracta com una de les mesures de resultat final. La cirurgia de cataracta era definida per la diagnosi mèdica feta per un oftalmòleg i així hom exclogué els casos de cataractes traumàtiques o casos que apareguessin després d’una altra cirurgia intraocular. En el cas que un mateix pacient s’hagués d’operar successivament de cataractes dels dos ulls, tan sols es comptava la primera operació.
Dels 7447 participants del PREDIMED, García-Layana et al. se centren en un subconjunt de 5802 participants que no havien patit cirurgia de cataracta en el moment d’iniciar l’estudi. D’aquests 5802, 1998 eren del grup MedDiet+EVOO, 1914 eren del MedDiet+Nuts i 1890 eren de la dieta control. Eren exclosos, doncs, 1645 participants (22%) que sí havien patit cirurgia de cataractes abans d’iniciar l’estudi.
Les diferències entre els tres grups eren comprovades amb anàlisi de variància i test de xi-quadrat. La normalitat de les variables fou examinada pel test de Kolmogorov-Smirnov. S’empraren models de risc proporcional Cox, sense ajustar i ajustats per edat i sexe. En els models multivariable es feren ajustos per edat, per sexe, per diabetis de tipus 2, per hipertensió, per quatre categories d’índex de massa corporal i tres categories de tabaquisme.
Un seguiment de fins a set anys
De mitjana, les 5802 persones estudiades foren seguides durant 5,7 anys; algunes ho foren fins a 7 anys, i la mediana de seguiment fou de 5,9 anys. D’aquestes 5802 persones, 559 (9,6%) van passar per cirurgia de cataracta.
L’edat mitjana dels participants en el moment d’iniciar l’estudi era de 66 anys, amb un índex de massa corporal mitjana de 30,1 kg/m2. El 45% eren homes. Els tres grups d’intervenció tenien mitjanes semblants quant a edat, sexe, trets antropomètrics i factors de risc cardiovascular.
La incidència de cirurgia de cataracta, mesura per 1000 persones-any, era similar en els tres grups: 16,9 (MedDiet+EVOO), 17,6 (MedDiet+Nuts) i 16,2 (control). El risc dels grups de dieta mediterrània respecte del grup control era doncs similar. L’anàlisi de subgrups d’edat, sexe i índex de massa corporal tampoc no mostrava diferències.
La hipòtesi de la dieta mediterrània com a favor preventiu de la cirurgia de cataracta
La hipòtesi inicial de García-Layana et al. no ha estat confirmada per l’assaig PREDIMED. Fa més de 15 anys, l’assaig clínic AREDS va mostrar que una suplementació amb alts nivells de vitamina C, vitamina E, beta-carotè i zinc no tenia efectes sobre el desenvolupament o progressió de cataractes, encara que sí reduïen el risc de degeneració macular avançada. Estudis epidemiològics prospectius han estat similarment negatius, en contrast amb tot un seguit d’estudis que, des dels anys 1960, assenyalava que el consum d’antioxidants nutricionals podia reduir la incidència o la progressió de cataracta.
La qüestió, doncs, segueix oberta. García-Layana remarquen, però, algunes limitacions del PREDIMED. Els participants del PREDIMED són persones d’edat avançada i amb factors de risc cardiovascular, de manera que no es poden extrapolar els resultats a subjectes més joves o sense aquests factors de risc. La variable analitzada, la cirurgia de cataracta, inclou no tan sols la formació i progressió de la cataracta sinó també la decisió de l’oftalmòleg, les necessitats del pacient, etc. D’altra banda, els tres grups del PREDIMED seguien dietes baixes o moderades en greix, de manera que és possible que ja el grup control experimenti protecció.
De totes maneres, el PREDIMED és un estudi randomitzat, de llarg període de seguiment, d’una mida poblacional considerable i amb una dieta controlada a través de qüestionaris i de biomarcadors analítics. Un resultat negatiu en un estudi com aquest és significatiu, si més no, per a la població de referència: persones de més de 55 anys amb factors de risc cardiovascular.
El llum de fenedura consisteix en un microscopi binocular que permet explorar el segment anterior de l’ull obtenint una imatge estereoscòpica de 6-40 augments. És l’eina diagnòstica de la cataracta. García-Layana et al. en el seu estudi empren com a variable la cirurgia de cataracta, és a dir el procediment de cirurgia intraocular consistent en la substitució del cristal·lí opacitzat per una lent intraocular artificial feta de polimetilmetacrilat, silicona, acrilat o col·lamer.
Lligams:
– The Effect of a Mediterranean Diet on the Incidence of Cataract Surgery. Alfredo García-Layana, Gianfranco Ciufo, Estefania Toledo, Miguel A. Martínez-González, Dolores Corella, Montse Fitó, Ramon Estruch, Enrique Gómez-Gracia, Miguel Fiol, José Lapetra, Lluís Serra-Majem, Xavier Pintó, Maria P. Portillo, José V. Sorli, Mónica Bulló, Ernest Vinyoles, Aleix Sala-Vila, Emilio Ros, Jordi Salas-Salvadó, Fernando Arós. Nutrients 9: 453 (2017).
Des de la Mediterrània 