En determinats entorns, com en el del control de màquines i processos, es requereix que el programari utilitzat tingui una gran estabilitat, que no es pengi deixant la màquina o el procés fora de control, i que tingui el que es coneix com a capacitat de resposta en temps real, que és la facultat de donar resposta en uns temps molt curts i previsibles als senyals d’entrada procedents dels sensors, actuant en conseqüència i generant els senyals de control corresponents sobre els actuadors.
Els sistemes operatius convencionals no són adequats en aquests àmbits. Fins i tot els que tenen una gran estabilitat experimenten, sota certes condicions, retards inacceptables per al control de la màquina o procés.
És per això que, en aquests casos, s’utilitza en el que es coneix com a RTOS (“Real Time Operating System”, o sistema operatiu en temps real), que és capaç de donar prioritat d’execució als processos que ho necessiten, per davant d’altres tasques, fins i tot de les del propi sistema operatiu i del sistema d’interrupcions del processador sobre el qual s’executen.
Els RTOS poden ser sistemes operatius dissenyats específicament, o bé sistemes operatius convencionals dels quals se n’ha modificat adequadament el nucli, o també sistemes operatius convencionals als quals s’ha afegit una capa de programari, un micronucli entre el nucli i el maquinari, que és capaç de donar la prioritat necessària als processos crítics, que s’hi executen directament, sense passar pel nucli.
Oriol López
M'agrada llegir i el món de la tecnologia
Des de la Mediterrània 