En aquestes planes ens hem ocupat en més d’una ocasió de PREDIMED, el més gran assaig de prevenció primària sobre una intervenció promotora de la dieta mediterrània. En l’assaig hi participaren 7.447 persones residents a Espanya. S’hi demostrà que la intervenció assajada reduïa en un 30% la incidència combinada d’infart de miocardi, atac cerebrovascular i mort cardiovascular. Aquest efecte era especialment potent en subjectes amb un risc cardiovascular elevat, i era promogut encara més a través del consum d’oli d’oliva verge extra i d’una barreja de fruits secs. Un dels objectius de PREDIMED és aprofundir en les bases metabòliques d’aquest efecte. Aquesta setmana, la revista International Journal of Epidemiology publica un article encapçalat per Dong Daniel Wang, del Departament of Nutrition de la Harvard T. H. Chan School of Public Health, de Boston, en el qual s’investiguen les relacions entre les xarxes metabòliques lipídiques, la dieta mediterrània i la malaltia vascular a través d’una subcohort de PREDIMED. Wang et al. troben que el grau d’insaturació és un important determinant de l’arquitectura de la xarxa metabòlica lipídica.
Esquema del metabolisme de les lipoproteïnes, estructurat en la via exògena (dels lípids absorbits a l’intestí fins el fetge), la via endògena (de les lipoproteïnes de baixa densitat secretades pel fetge i consumides pels teixits perifèrics) i la via exògena (de redistribució del colesterol a través de la lipoproteïna d’alta densitat). Els nivells de colesterol-LDL o el quocient entre colesterol-LDL i colesterol-HDL es correlacionen positivament amb el risc cardiovascular
Les bases lipídiques de la malaltia cardiovascular
Daniel Wang és investigador en epidemiologia i nutrició a l’Escola de Salut Pública T. H. Chan de Harvard. La seva línia de recerca són els factors nutricionals i d’estil de vida que modulen el risc de malaltia cardiovascular i de diabetis mellitus de tipus 2. En aquesta recerca treballa al costat de Frank B. Hu que ocupa la càtedra Fredrick J. Stare de nutrició i epidemiologia de l’Escola T. H. Chan de Harvard. Clàssicament, l’epidemiologia nutricional s’havia centrat en elucidar el rol de metabòlits lipídics individuals, però Wang i Hu són interessats en una perspectiva més global, és a dir de passar dels metabòlits individuals a les vies metabòliques.
De fet, rere els marcadors metabòlics que els metges consideren un factor risc cardiovascular en els seus seguiments clínics, hi ha pertorbacions més o menys globals de les vies metabòliques.
Una subcohort de 787 participants de PREDIMED
En aquest estudi que Wang i Hu fan en col·laboració amb els investigadors de PREDIMED i d’altres epidemiòlegs, es parteix d’una subcohort de 787 participants. L’estudi inclou, a més, tots els 230 casos de malaltia cardiovascular registrats entre els participants de PREDIMED. A partir de les mostres obtingudes s’arribaren a analitzar uns 200 metabòlits lipídics individuals. Wang et al. apliquen sobre aquestes dades analítiques un mètode d’identificació de xarxes relacionals. Les vies metabòliques es presenten d’aquesta manera com a xarxes de metabòlits. Les xarxes s’estructuren en subxarxes, i aquestes subxarxes en agregats. El que es tractava de determinar és com es vinculen aquestes subxarxes i agregats al risc cardiovascular.
L’estructura de la xarxa metabòlica lipídica i el seu vincle amb el risc cardiovascular
La xarxa metabòlica lipídica s’estructura en diverses subxarxes. En una d’aquesta subxarxes hi apareixen els metabòlits lipídics amb un major nombre de dobles enllaços. En les altres, en canvi, s’hi agreguen metabòlits lipídics amb un nombre inferior de dobles enllaços.
Diferents exemples d’àcids grassos. Els àcids grassos es poden classificar segons el nombre de dobles enllaços (-HC=CH-) que continguin les seves molècules. Els àcids grassos saturats (àcid araquídic, esteàric i palmític, en els exemples de la imatge) no tenen cap doble enllaç. Els àcids grassos monoinsaturats (àcid erúcic i oleic) en tenen un. Els àcids grassos poliinsaturats en presenten més d’un (àcid araquidònic, linoleic i linolènic)
Aquestes subxarxes s’estructuren en diferents agregats. Wang et al. identifiquen deu d’aquests agregats que s’associen de manera divergent al risc cardiovascular.
Un d’aquests agregats conté la fosfatidilcolina hidroxilada (HPC). Nivells elevats d’aquest agregat s’associen a un major risc cardiovascular. Així, si hom augmenta els nivells metabòlics d’aquest agregat en una desviació estàndard el risc cardiovascular puja a 1,39 (amb un interval de confiança entre 1,17 i 1,66).
Esquema general d’una fosfatidilcolina. Les fosfatidilcolines són un tipus de fosfolípid, caracteritzat per tindre la colina com a grup polar (a la part superior de la imatge). Aquesta colina s’uneix a dos àcids grassos (R1 i R2) a través d’un grup fosfat (centre de la molècula)
Un altre agregat inclou el monoglicèrid d’àcid esteàric i diversos diglicèrids d’aquest mateix àcid gras. Quan els nivells dels metabòlits d’aquest agregat pugen una desviació estàndard el risc cardiovascular puja a 1,24 (amb un interval de confiança entre 1,11 i 1,37).
Monoestearat de glicerol
Altres agregats tenen un efecte invers. És el cas de l’agregat format per fosfolípids i esters de colesterol amb àcids grassos altament insaturats. Un augment dels nivells d’aquest agregat d’una desviació estàndard fa abaixar el risc cardiovascular a 0,81 (amb un interval de confiança de 0,67 a 0,98).
La dieta mediterrània no modifica l’estructura de la xarxa metabòlica lipídica
En certa manera, Wang et al. esperaven trobar que els participants de l’estudi dins del grup d’intervenció en pro de la dieta mediterrània presentessin una major associació entre els nivells de lípids d’alt grau d’instauració i la disminució del risc cardiovascular. No és aquest el cas. De fet, Wang et al. no troben diferències entre els grups d’intervenció pel que fa a l’estructura metabòlica en subxarxes ni en agregats. És clar que cal tindre present que les dades metabòliques analitzades es corresponen al primer any de seguiment després de l’inici de la intervenció nutricional.
Rere la pista de l’agregat de la fosfatidilcolina hidroxilada
El principal determinant en l’estructura de la xarxa metabòlica lipídica és el grau d’insaturació, és a dir el nombre de dobles enllaços presents en la molècula lipídica. La noció que la principal caracterització nutricional dels àcids grassos és saber si són insaturats, monoinsaturats o poliinsaturats té una forta base metabòlica.
Potser el més remarcable d’aquest estudi és l’associació de l’agregat que inclou la fosfatidilcolina hidroxilada amb el risc cardiovascular. Estudis metabolòmics ja havien trobat aquesta associació per alguns metabòlits del grup, i l’havien explicada a través de l’acció metabòlica de la microbiota intestinal. Per Wang et al. caldrien investigacions funcionals sobre la relació entre aquests metabòlits i la salut cardiovascular.
Lligams:
– Lipid metabolic networks, Mediterranean diet and cardiovascular disease in the PREDIMED trial. Dong D. Wang, Yan Zheng, Estefanía Toledo, Cristina Razquin, Miguel Ruiz-Canela, Marta Guasch-Ferré, Edward Yu, Dolores Corella, Enrique Gómez-Gracia, Miquel Fiol, Ramón Estruch, Emilio Ros, José Lapetra, Montserrat Fito, Fernando Aros, Lluis Serra-Majem, Clary B. Clish, Jordi Salas-Salvadó, Liming Liang, Miguel A. Martínez-González, Frank B. Hu. Int. J. Epidemiol. dyy198 (2018).
Des de la Mediterrània 