El terme ‘diabesitat’ s’utilitza en referència a la diabetis de tipus 2 que apareix associada a l’obesitat. De fet la majoria de persones amb diabetis de tipus 2 són obeses, i l’obesitat severa és un important factor de risc en el desenvolupament d’aquesta malaltia. Cal advertir, però, que tan sols una minoria de les persones obeses esdevindran diabètiques. D’acord amb la hipòtesi inflamatòria, el lligam entre obesitat i diabetis seria vehiculat per un estadi d’inflamació crònica del teixit adipós que promouria la pèrdua de la sensibilitat a la insulina per part dels teixits perifèrics i la producció mateixa d’insulina per les cèl·lules β-pancreàtiques. D’acord amb la hipòtesi de la inundació lipídica, seria l’augment de les reserves ectòpiques de greixos (més enllà del teixit adipós) la que promouria, a través de metabòlits potser de la lipoxidació, efectes citotòxics sobre teixits perifèrics. D’acord amb la hipòtesi de les adipoquines, l’expansió del teixit adipós suposa també un augment de les secrecions de les citocines produïdes pels adipòcits, i la consegüent alteració de la regulació metabòlica. Hom assenyala específicament tres activitats enzimàtiques vinculades a l’obesitat: l’alfa-amilasa (EC 3.2.1.1.), l’alfa-glucosidasa (EC 3.2.1.20) i la lipasa (EC 3.1.1.3). Moderar l’activitat d’aquests enzims i afavorir la capacitat antioxidant dels teixits constituiria, en principi, una eina de prevenció de la ‘diabesitat’. Això pensa el grup de recerca de Rosa Tundis, del Dipartimento di Famacia e Scienza della Salute e della Nutrizione de la Università della Calabria. Aquesta setmana apareix a la revista Plant Foods for Human Nutrition, una recerca sobre extractes etanòlics de bulbs i parts aèries de l’anomenat “aglio delle isole” (Allium commutatum). L’article combina els perfils químics dels extractes, amb l’activitat inhibidora dels tres enzims citats i amb les propietats antioxidants. Mentre els extractes de bulbs són els que mostren una major capacitat inhibidora dels enzims estudiats, els extractes de parts aèries mostren una capacitat antioxidant superior.
Parts aèries de l’all de les illes
El perfil químic dels extractes alcohòlics de bulbs i parts aèries d’Allium commutatum
Monica Rosa Loizzo és professora associada de ciències i tecnologies alimentàries del Departament de Farmàcia i Ciències de la Salut i de la Nutrició (DFSSN) de la Univirsitati dâ Calàbbria (UniCal), a Rende. Rosa Tundis és professora associada de biologia farmacèutica del mateix departament. Stefania Sut és investigadora del Dipartimento di Agronomia, Animali, Alimenti, Risorse naturali e Ambiente, de la Università de Pàdova. Stefano Dall’Acqua és professor del Departament de Ciències Farmacèutiques i Farmacològiques de la Università de Pàdova. Vincenzo Ilardi és professor associat de ciències de la terra i del mar de la Univirsitati di Palermu. Mariarosaria Leporini i Tiziano Falco són professores del DFSSN de la UniCal. Vincenzo Sicari és investigador del Departament de Ciència Agrícola de la Universitat Mediterrània de Reggio Calabria. Maurizio Bruno és professor de ciències i tecnologies biològiques, químiques i farmacèutiques de la Univirsitati di Palermu.
Allium commutatum Guss. és una espècie d’all de distribució mediterrània, que es caracteritza per la capacitat de créixer en pendents rocalloses. Perd les fulles abans de florir (flors porpres en inflorescències esfèriques). Els bulbs subterranis són resistents a la sal, i suren en l’aigua marina. Això explica la seva presència en moltes illes mediterrànies (de Balears i Còrsega fins a les illes de l’Egeu), i que particularment a Itàlia sigui coneguda aquesta espècie com a “aglio delle isole”).
Loizzo et al. estudien extractes etanòlics bé de bulbs (BE) o de les parts aèries de la planta (APE). Per obtindre’n el perfil químic utilitzen una tècnica de cromatografia líquida d’alta resolució (HPLC) acoblada a un ionitzador per electronebulitzador (ESI) en tàndem amb un espectròmetre de masses seqüencial (MSn). Si l’HPLC separa els components químics de la mostra segons el seu grau d’afinitat, l’ESI transforma aquestes molècules en ions, que són identificats per l’MSn d’acord amb la seva massa molecular.
Estructura química de l’al·liïna
L’al·liïna és el component més abundant dels extractes etanòlics, tant si es tracta d’extracte de bulb (31,5 mg/g) o d’extracte de parts aèries (38,8 mg/g). Al capdavall, aquest metabòlit secundari, derivat de la cisteïna, és ben bé el responsable indirecte de l’aroma de l’all picat, degut a l’al·licina (producte de la degradació de l’al·liïna).
En el cas dels extractes etanòlics de parts aèries d’A. commutatum també trobem altres components abundants, com la quercetina (38,5 mg/g) o la luteolina (31,8 mg/g).
La inhibició d’amilasa, glucosidasa i lipasa
L’extracte etanòlic de bulb tenen una major activitat inhibidora de l’α-amilasa, l’α-glucosidasa i de la lipasa que no pas l’extracte de parts aèries.
Les propietats antioxidants dels extractes
Loizzo et al. fan servir un ventall de tècniques de valoració in vitro de l’activitat antioxidant dels extractes:
– la tècnica del DPPH, que estudia la capacitat de reduir el radical lliure de l’1,1-difenil-2-picril-hidrazil.
– la tècnica de l’ABTS, estudia la capacitat de reduir el radical lliure estable del 2,2-azinobis-(3-etilbenzotiazolina-6-sulfonat), que té una coloració verd-blavosa.
– la tècnica del FRAP avalua la capacitat de reduir l’ió fèrric a ió ferrós a través de la formació del complex ferrós-tripiridiltriazina, que té un pic d’absorbància a 593 nm.
– test d’emblanquiment del beta-carotè. En aquest assaig el beta-carotè és exposat a l’autooxidació d’àcid linoleic, i hom valora la capacitat de l’extracte d’evitar l’emblanquiment de la solució originàriament groguenca.
En general, l’extracte etanòlic de les parts aèries que, com hem vist, és més ric en flavonoids (quercetina, luteolina), presenta un potencial antioxidant més elevat que l’extracte etanòlic de bulb. En la tècnica de l’ABTS, l’extracte etanòlic de parts aèries de A. commutatum presenta una IC50 de 7,6 μg/mL als 60 minuts de l’assaig. En la tècnica del β-carotè, l’extracte etanòlic de parts aèries presenta una IC50 de 56,6 μg/mL als 60 minuts de l’assaig.
Curiosament, però, en el test DPPH, és l’extracte de bulb el que ofereix una major capacitat antioxidant en comparació amb l’extracte de parts aèries.
Loizzo et al. pensen que, en qualsevol cas, les dades assenyalen que els bulbs i les parts aèries de l’all de les illes poden constituir una font prometedora per a la prevenció de la “diabesitat” si atenem a la capacitat d’inhibició dels enzims associats a l’obesitat i al potencial antioxidant.
Lligams:
– High-Performance Liquid Chromatography/Electrospray Ionization Tandem Mass Spectrometry (HPLC-ESI-MSn) Analysis and Bioactivity Useful for Prevention of “Diabesity” of Allium commutatum. Monica R. Loizzo, Rosa Tundis, Stefania Sut, Stefano Dall’Acqua, Vincenzo Ilardi, Mariarosaria Leporini, Tiziana Falco, Vincenzo Sicari, Maurizio Bruno . Plant Foods Hum. Nutr. (2019).
Des de la Mediterrània 
Avui, 14 de novembre, és precisament el Dia Mundial de la Diabetis. El tema d’enguany és la conscienciació familiar, és a dir el rol de la família en la identificació i suport de les persones amb diabetes de tipus 2. Recerques com la de Loizzo et al. parteixen de la idea que alguns aliments poden interferir en l’activitat d’enzims digestius implicats en l’absorció d’hidrats de carboni i de greixos
https://worlddiabetesday.org/about/2019-theme/