
SSD, de Nigel Wade (Flickr)
Tot i que, si ens volem renovar l’ordinador o el portàtil, el millor potser seria no comprar-lo ara i esperar les rebaixes, és possible que ja hagueu començat a mirar-vos-en marques, models i característiques. És per això que volia recordar un aspecte que sovint es negligeix i que és molt important: que porti com a unitat principal d’emmagatzematge una unitat SSD (Solid State Drive) en comptes d’un disc dur HDD mecànic convencional. La diferència de preu segur que no és molt gran, però la diferència de rendiment és abismal. La meva recomanació és que estalvieu en altres aspectes, però no en aquest.
Les unitats SSD no són pròpiament discs en el sentit estricte del terme, tot i que n’assumeixen les funcions i s’utilitzen en substitució d’aquests. Al seu interior, però, no hi ha cap disc giratori, ni braços, ni capçals, ni cap altre dispositiu electromecànic, sinó xips de memòria no volàtil com poden ser les de tipus ‘Flash’. Presenten diversos avantatges respecte dels discos durs clàssics: unes velocitats d’accés a la informació molt més grans que fan que l’ordinador voli, resistència a les vibracions i als cops, menor consum d’energia, menor generació de calor, menor pes i un funcionament absolutament silenciós.
Ara mateix l’únic inconvenient que tenen les unitats SSD és que, si necessiteu una gran capacitat d’emmagatzematge, de l’ordre dels TB, el preu es dispara; en aquest cas es pot optar per combinar una unitat SSD de treball que no cal que sigui gaire gran i un disc HDD mecànic convencional de diversos TB que proporcioni l’espai addicional d’arxiu necessari.
Oriol López