L’aterogenicitat de les lipoproteïnes de molt baixa densitat segons Predimed (Nutrició mediterrània, 45/2022)

En diverses ocasions (46/2018, 09/2021) hem comentat estudis derivats de la cohort de Predimed, que cerca demostrar els efectes preventius de la dieta mediterrània. Aquests estudis se centren particularment en la protecció cardiovascular que pot oferir una bona adhesió a la dieta mediterrània. Hom pot suposar que una bona adhesió mediterrània millora el perfil lipídic, i que això actua de manera preventiva sobre el rol pro-aterogènic de les lipoproteïnes de molt baixa densitat (VLDL). Álvaro Hernáez és l’autor corresponsal d’un article publicat a Molecular Nutrition and Food Research que aborda aquesta qüestió. Amb les dades dels assaigs clínics de Predimed i de PredimedPlus, els autors d’aquest articles conclouen que la dieta mediterrània s’associa amb una disminució de l’aterogenicitat de les VLDL.

Esquema del metabolisme de les lipoproteïnes. El teixit circulant que és la sang és essencialment una suspensió aquosa: les lipoproteïnes són els principal vehicle de transport i bescanvi circulant de greixos. Les lipoproteïnes consisteixen en una part lipídica (triglicèrids, colesterol) i una part proteica (apolipoproteïnes).

Predimed i PredimedPlus

En aquesta recercat han participat investigadors de l’Institut de Recerca IMIM de l’Hospital del Mar (Karla Alejandra Pérez-Vega, Olga Castañer, Albert Sanllorente, Camille Lassale i Montserrat Fitó), del Servei de Clínica Lipídica, Endocrinologia i Nutrició de l’Hospital Clínic (Emilio Ros), de l’Institut d’Investigació Biomèdica August Pi i Suyer (IDIBAPS; Ros i Ramón Estruch), de la Unitat de Lípids i Risc Vascular de l’Hospital Universitari de Bellvitge (Xavier Pintó), de la Unitat de Nutrició Humana de la Universitat Rovira i Virgili (Jordi Salas-Salvadó), del Departament de Medicina Preventiva de la Universitat de València (Dolores Corella), de l’Institut de Recerca en Salut Bioaraba (Ángel M. Alonso-Gómez), del Instituto de Investigacions Biomédicas y Sanitarias de la Universidad de Las Palmas de Gran Canaria (Lluis Serra-Majem), del Departament de Medicina Preventiva i Salut Pública de l’IdiSNA de la Universitat de Navarra (Cristina Razquin), de l’Institut d’Investigació en Salut Pública de les Illes Balears de l’Hospital Son Espases (Miquel Fiol), del Distrito Sanitario Atenció Primaria de Sevilla (José Lapetra), del Departament de Medicina Preventiva i Salut Pública de la Universidad de Málaga (Enrique Gómez-Gracia), de l’Institut de Recerca Biomèdica del Hospital Virgen de la Victoria de Málaga (Francisco J Tinahones) i de l’Escola Blanquerna de Ciències de la Salut de la Universitat Ramon Llull (Álvaro Hernáez). Tots ells sóm membres del Consorcio Centro de Investigación Biomédica En Red (CIBER) de Fisiopatología de la Obesidad y Nutrición (CIBEROBN), del Instituto de Salud Carlos III.

L’objectiu de l’estudi, amb la nutricionista Karla Alejandra Pérez-Vega com a primera autora, era valorar si l’adhesió a una dieta mediterrània, amb o sense restricció calòrica, i amb o sense activitat física addicional, era capaç de reduir l’aterogenicitat de les lipoproteïnes de molt baixa densitat (VLDL). Les VLDL són sintetitzades pel fetge i alliberades al torrent sanguini, per fornir components lipídics als teixits perifèrics. Les VLDL són metabolitzades finalment a lipoproteïnes de baixa densitat (LDL), una fracció residual de les quals acaben fagocitades per macròfags. L’aterogènesi és el procés de formació d’una placa d’ateroma en les vies sanguínies a partir precisament de dipòsits de macròfags curulls de LDL. Diferents elements de les VLDL (i LDL) les fan més o menys aterogèniques. L’aterogènesi ocupa un lloc central en l’arteriosclerosi i altres trastorns vasculars.

L’estudi PREDIMED consistia en una intervenció nutricional durant un any en el que es comparaven tres grups: 1) dieta mediterrània amb oli d’oliva verge extra (MedDiet); 2) dieta mediterrània amb fruits secs (MedDiet-Nuts); 3) dieta baixa en greixos.

L’estudi PREDIMED-Plus consistia en una intervenció nutricional intensiva d’un any en el que es comparaven dos grups: 1) dieta mediterrània amb aportació calòrica reduïda i activitat física; 2) dieta mediterrània sense restricció calòrica.

Pérez-Vega tenen en compte les següents mostres:
– 89 participants de PREDIMED que seguien la intervenció amb dieta mediterrània amb oli d’oliva verge extra.
– 80 participants de PREDIMED que seguien la intervenció amb dieta mediterrània amb fruits secs.
– 90 participants de PREDIMED que seguien la intervenció amb una dieta baixa en greixos.
– 103 participants de PREDIMED-Plus que seguien la intervenció amb dieta mediterrània amb reducció calòrica i activitat física.
– 101 participants de PREDIMED-Plus que seguien la intervenció amb dieta mediterrània sense restricció calòrica.

Els paràmetres analitzats

Pérez-Vega et al. mesuraren els següents paràmetres d’aquests participants:
– els nivells d’apolipoproteïna C-I de les VLDL.
– els nivells d’apolipoproteïna C-III de les VLDL.
– els nivells de triglicèrids de les VLDL.
– els nivells de colesterol de les VLDL.
– la ratio entre l’apolipoproteïna E i l’apolipoproteïna C-I (ApoE-/C-I).
– la capacitat de transferència ex vivo de triglicèrids per part de les VLDL.

En l’estudi PREDIMED, els participants que havien seguit la dieta mediterrània (n = 169) presentaven uns nivells inferiors d’ApoC-III en VLDL respecte dels participants que havien seguit la dieta hipolipídica (n = 90). Aquesta reducció era de -0,023 unitats de desviació estàndard, amb un interval de confiança del 95% entre -0,44 i -0,014, corresponent a una p = 0,037.

En aquest mateix estudi PREDIMED, els participants que havien seguit la dieta mediterrània amb fruits secs (n = 80) presentaven una major capacitat de transferència ex vivo de triglicèrids de les seves VLDL. Aquest augment nominal era de +0,39 unitats de desviació estàndard, amb un interval de confiança del 95% entre 0,012 i 0,78, corresponent a una p = 0,045.

En l’estudi PREDIMED-Plus, Pérez-Vega no trobaren diferències.

La reducció de l’aterogenicitat de les VLDL per la dieta mediterrània

Els participants de PREDIMED i PREDIMED-Plus són persones de 55 a 75 anys, amb un risc cardiovascular alt. Pérez-Vega et al. mostren com la dieta mediterrània s’associa específicament amb una reducció dels nivells d’ApoC-III de les VLDL que ells interpreten com una reducció de l’aterogenicitat. És rellevant que aquesta diferència s’observi respecte d’un control que ja seguia una dieta baixa en greix. En canvi, en l’estudi PREDIMED-Plus, on tots els participants seguien una dieta mediterrània, no hi ha diferències associades amb la restricció calòrica o l’activitat física.

Lligams:

Mediterranean Diet, Energy Restriction, Physical Activity and Atherogenicity of Very-Low Density Lipoproteins: Findings from Two Randomized Controlled Trials. Karla Alejandra Pérez-Vega, Olga Castañer, Albert Sanllorente, Camille Lassale, Emilio Ros, Xavier Pintó, Ramón Estruch, Jordi Salas-Salvadó, Dolores Corella, Ángel M. Alonso-Gómez, Lluis Serra-Majem, Cristina Razquin, Miquel Fiol, José Lapetra, Enrique Gómez-Gracia, Francisco J. Tinahones, Álvaro Hernáez, Montserrat Fitó. Mol. Nutr. Food Res. e2200338 (2022).

Predimed.

PredimedPlus.

Centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa de Fisiopatologia de l’Obesitat i Nutrició.

Advertisement
Arxivat a Ciència i Tecnologia

Podeu escriure el vostre comentari aquí:

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

A %d bloguers els agrada això: