L’adhesió a la dieta mediterrània redueix la petjada de carboni (Ecologia mediterrània, 01/2023)

En aquestes pàgines hem parlat diverses vegades de l’estudi PREDIMED i del seu derivat PREDIMED-Plus (per exemple, a 09/2021), que té com a objectiu aprofundir en els beneficis de la dieta mediterrània en la prevenció de malaltia, és a dir com a eina en la salut individual. Ara bé, la dieta mediterrània també comporta beneficis en la salut ambiental, i això és precisament el que exploren investigadors de Predimed en una recerca coordinada pel catedràtic de fisiologia de la Universitat de les Illes Balears Josep Antoni Tur Marí. Aquesta recerca es publica precisament en un article a la revista Environmental Health, amb Silvia García (UIB) com a primera autora. El concepte clau és el d’alimentació sostenible, el qual connecta l’impacte de la dieta en la salut i en el medi. Emprant dades de PREDIMED, García et al. avaluen l’associació entre l’adhesió a una dieta mediterrània amb restricció del consum calòric (erMedDiet) amb la quantia de CO2 emesa. En total s’hi consideren 6.646 participants, persones adultes de mitjana edat. L’adhesió a erMedDiet era valorada amb un qüestionari de freqüència alimentària de 17 punts, alhora que es documentaven característiques sociodemogràfiques. En l’impacte ambiental es computaven estimacions d’emissions de gasos d’efecte hivernacle, específicament de CO2. Així els participants eren assignats a quartils de distribució segons les emissions estimades de CO2: el Q1 emetia menys de 2,01 kg CO2 diaris; el Q2 entre 2,02 i 2,34; el Q3 entre 2,35 i 2,79; i el Q4 més de 2,80. Els quartils més elevats tenien una major presència masculina. En els quartils menys elevats trobem participants que reportaven un consum superior de verdura, fruita, llegum, fruit sec, cereal integral, i que preferien carn blanca amb carn vermella.

Parc eolian - Fenolhet//embedr.flickr.com/assets/client-code.js

La mitigació contra el canvi climàtic ha de compaginar la transició energètica amb canvis en els patrons de consum alimentari

Dieta mediterrània i petjada de carboni

Tots els investigadors de PREDIMED-Plus participaren en el disseny d’aquesta recerca. Les anàlisis estatístiques foren dutes a terme per Silvia García i Cristina Bouzas (UIB). El primer esborrany de l’article fou redactat per García, Bouzas i Tur. L’article fou tramès a Environmental Health el 15 de març del 2022. Després d’un llarg període de revisió, l’article fou acceptat el 29 de desembre, i publicat el 5 de gener del 2023.

Les emissions antropogèniques de gasos d’efecte hivernacle són darrera del canvi climàtic. Malgrat els acords i regulacions adoptats per reduir-ne les emissions, a escala mundial encara són en augment. El més rellevant d’aquests gasos és el diòxid de carboni (CO2). L’Agenda 2030 contempla la reducció de les emissions antropogèniques de CO2 en el marc d’objectius de desenvolupament sostenible, d’erradicació de la pobresa i de desenvolupament igualitari.

El canvi climàtic és contemplat sovint en el marc d’un canvi global. L’alimentació humana fa part d’aquest canvi, i la transició cap a una “dieta occidental” manifestada en la forma de comprar aliments i de menjar-ne s’acompanya d’un estil de vida ràpid i estressant, amb un major consum de productes refinats (cereals, sucres, alcohol, greix). El desenvolupament econòmic ha esperonat també un augment de la demanda de proteïna animal i del consum de calories.

Vora un terç de les emissions de gasos d’efecte hivernacle s’associen al sistema alimentari, la qual cosa connecta íntimament dieta i canvi climàtic. García et al. parlen d’un trilema dieta-ambient-salut en el que les dietes sostenibles són aquelles que, amb un baix impacte ambiental, contribueixen a la seguretat alimentària i nutricional i a una vida saludable per a les generacions actuals i futures. Han de ser protectores i respectuoses de la biodiversitat i dels ecosistemes, culturalment acceptables, accessibles, econòmicament justes, nutricionalment adequades, segures i saludables, i han d’optimitzar els recursos naturals i humans.

La dieta mediterrània tradicional ha estat posada com a exemple de dieta sostenible. Estudis com Predimed s’han centrat en els efectes protectors sobre la salut cardiometabòlica que d’altra banda es troba amenaçada pels canvis globals en l’estil de vida. Se la caracteritza per un consum elevat de fruita i verdura, de cereals integrals, de proteïna vegetal, i de greixos saludables com l’oli d’oliva, els fruits secs i el peix blau. Alhora, hi ha un consum baix de productes d’origen animal, particularment pel que fa a referència a la carn vermella i a la carn processada.

En aquest estudi García et al. es demanen si la gent que segueix una dieta mediterrània amb una ingesta calòrica moderada, alhora que se’n beneficia en la salut individual, també ajuda a protegir l’ambient a través d’una reducció de les emissions de CO2.

Un assaig controlat

García et al. han realitzat una anàlisi transversal de les dades de línia de base d’un assaig aleatoritzat amb dos grups paral·lels i conduït durant vuit anys en 23 centres d’Espanya. L’objectiu de l’assaig era avaluar l’efecte en forma de pèrdua de pes d’una dieta mediterrània tradicional hipocalòrica combinada amb la promoció d’activitat física i suport conductual.

En aquests 23 centres foren contactades, a partir del 2014, 9.677 persones. D’aquestes complien els criteris d’inclusió 6.874 persones. Aquests criteris d’inclusió eren els d’una edat de 55 a 76 anys per als homes, i de 60 a 75 per a les dones; un índex de massa corporal situat entre 27 i 40 kg/m2; i alguns dels tres criteris de síndrome metabòlica de l’Association and National Heart, Lung and Blood Institute. Després d’excloure’n els qui no completaren el qüestionari de freqüència alimentària o els que reportaven una ingesta calòrica extrema (per sota de 500 kcal diàries en dones o 800 en homes; o per damunt de 3500 en dones i 4000 en homes). L’estudi comptà amb l’aprovació dels comitès ètics del 23 centres participants, i amb el consentiment informat de cadascuna de les persones participants.

Eren dietistes registrats els qui conduïen el qüestionari de freqüència alimentària de 143 punts. Cada punt oferia 9 categories de freqüència, des de “mai o gairebé mai” a “més de 6 vegades al dia”. A partir del qüestionari es podia calcular la ingesta calòrica i de cada nutrient.

García et al. empren una base de dades europea del 2016 per a calcular la quantitat de CO2 emesa per kg d’aliment consumit. Aquesta base de dades deriva d’una avaluació del cicle de vida de cada aliment: producció agrícola i processament. Així hom podia calcular l’emissió de CO2 associada al consum alimentari diari de cada participant, i expressar-la en relació als quilograms d’aliments consumit diàriament.

L’adhesió a la erMedDiet era avaluada a través d’un qüestionari de 17 punts. De cada participant es recollien dades declarades sobre sexe, edat i nivell educatiu. Les dades antropomètriques (pes, alçada, circumferència de cintura i de maluc) eren obtingudes pels propis investigadors.

Les dades s’expressaven com a mitjanes i desviacions estàndards, mentre que la prevalència era expressada en forma de percentatge. Les variables categòriques eren analitzades amb un test de Xi quadrat, i les variables contínues per una ANOVA d’un sentit i d’un post-hoc de Bonferroni. La tendència lineal era avaluada segons el valor medià de cada quartil d’emissions de CO2 en un model de regressió logístic.

Quartils d’emissió de CO2

El 25% dels participants representaven una emissió alimentària de CO2 inferior a 2,01 kg/dia (Q1). El 25% següent es trobava entre 2,02 i 2,34 (Q2); el tercer quartil anava de 2,35 i 2,79 (Q3) i el quart quartil es trobava per damunt de 2,80 (Q4).

En el Q3 i en el Q4 trobem més que homes que dones. En termes generals, els participants en el Q4 tendien a ser homes, a ser més joves i a tindre un nivell educatiu inferior.

L’adhesió a l’erMedDiet s’associa inversalment als quartils d’emissió de CO2. En el Q1 i en el Q2 trobem una major proporció de participants amb una adhesió superior a la dieta mediterrània.

L’índex d’adhesió a erMedDiet com a índex de nivell de contaminació

Una major adhesió a la dieta mediterrània s’associa amb un menor nivell d’emissions de CO2 per quilogram d’aliment consumit. Aquests resultants van en la línia d’altres evidències que mostren que una major adhesió a la dieta mediterrània implica un menor ús de terra, un menor consum d’aigua, un menor consum d’energia i una menor emissió de gasos d’efecte hivernacle.

En la comparació entre la dieta mediterrània i la dieta occidental cal tindre en compte que si bé la segona és menys saludable (amb un major consum de carn, dolços i de refrescos) i menys sostenible, també és més econòmica per als consumidors. García et al. posen èmfasi en els factors econòmics i culturals que fomenten l’abandonament de la dieta tradicional, i la necessitat de fer-hi front a través de polítiques actives de promoció d’una dieta saludable i sostenible.

Lligams:

Carbon dioxide (CO2) emissions and adherence to Mediterranean diet in an adult population: the Mediterranean diet index as a pollution level index. Silvia García, Cristina Bouzas, David Mateos, Rosario Pastor, Laura Álvarez, María Rubín, Miguel Ángel Martínez-González, Jordi Salas-Salvadó, Dolores Corella, Albert Goday, J. Alfredo Martínez, Ángel M. Alonso-Gómez, Julia Wärnberg, Jesús Vioque, Dora Romaguera, José Lopez-Miranda, Ramon Estruch, Francisco J. Tinahones, José Lapetra, Lluís Serra-Majem, Blanca Riquelme-Gallego, Xavier Pintó, José J. Gaforio, Pilar Matía, Josep Vidal, Clotilde Vázquez, Lidia Daimiel, Emilio Ros, Maira Bes-Rastrollo, Patricia Guillem-Saiz, Stephanie Nishi, Robert Cabanes, Itziar Abete, Leire Goicolea-Güemez, Enrique Gómez-Gracia, Antonio José Signes-Pastor, Antoni Colom, Antonio García-Ríos, Sara Castro-Barquero, Jose C. Fernández-García, José Manuel Santos-Lozano, Zenaida Vázquez, José V. Sorlí, Maria Pascual, Olga Castañer, Maria Angeles Zulet, Jessica Vaquero-Luna, F. Javier Basterra-Gortari, Nancy Babio, Ramon Ciurana, Vicente Martín-Sánchez, Josep A. Tur. Environ. Health 22: 1 (2023).

Effect of an energy-restricted Mediterranean diet, physical activity and behavioral intervention on the primary prevention of cardiovascular disease (International Standard Randomized Controlled Trial 89898870).

Predimed-Plus.

Advertisement
Arxivat a Ciència i Tecnologia

Podeu escriure el vostre comentari aquí:

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

A %d bloguers els agrada això: