Ara fa un any parlàvem de com l’Estudi Rotterdam avaluava la dieta “MIND” en relació a la protecció cognitiva que podria conferir. L’acrònim MIND fa referència a una intervenció nutricional en la línia d’una dieta mediterrània i antihipertensiva (DASH) encaminada a endarrerir els processos neurodegeneratius. La doctora Farnoosh Ebrahimzadeh, de la Universitat de Ciències Mèdiques de Mashhad, i la professora Mahdieh Abbasalizad Farhangi, de la Universitat de Ciències Mèdiques de Tabriz, són les autores corresponsals d’un article publicat a la revista BMC Endocrine Disorders, que té com a primera autora Abnoos Mokhtari Ardekani, del Centre de Recerca en Endocrinologia i Metabolisme de la Universitat de Ciències Mèdiques de Kerman, en el que examinen la relació entre la dieta MIND, la salut mental i marcadors metabòliques en persones amb obesitat. Ardekani et al. han fet un estudi transversal en el que han inclòs 339 individus amb un índex de massa corporal superior a 30 kg/m2 amb edats compreses entre els 20 i els 50 anys. El valor de MIND d’aquestes persones l’han avaluat a través d’un qüestionari de freqüència alimentària que abastava 168 tipus d’aliments. La síndrome metabòlica en aquest grup fou definida d’acord amb el programa iranià NCEP-ATP III. A través de mètodes enzimàtics avaluaren paràmetres bioquímiques d’aquests participants, alhora que els mesuraren també la pressió sanguínia i la composició corporal. D’aquesta manera dividiren els participants en tres tercils segons la puntuació MIND. Els tercils superiors s’associaven amb una major ingesta energètica, de macronutrients i d’aliments cerebralment saludables. Els tercils superiors, d’altra banda, tenien una menor risc de patir estrès i una major sensibilitat a la insulina.
La dieta MIND es basa en un llistat d’aliments cerebralment saludables
Una dieta contra la neurodegeneració
Farhangi i Ebrahimzadeh contribuïren al disseny de l’estudi, a la supervisió, a l’anàlisi estatística i a la redacció de l’article. Ardekani i la nefròloga Sahar Vahdat, de la Universitat de Ciències Mèdiques d’Isfahan, contribuïren a la generació d’hipòtesi i al tractament estatístic. Ali Hojati (de la Universitat Mèdica Estatal de Bielorússia, amb seu a Minsk) i Ayda Zahiri Tousi (de l’Hospital Razavi de Mashhad) participaren en la revisió de la versió anglesa del text. Hadi Moradi (Minsk) i tota la resta d’autors aprovaren la versió final de l’article, que fou tramesa a BMJ el 15 de setembre del 2022. Després d’un procés de revisió l’onzena versió fou acceptada el 30 de gener, i publicada el 2 de febrer.
Tots els participants en l’estudi signaren un consentiment informat previ. El protocol de l’estudi fou aprovat pel comitè ètic de la Universitat de Ciències Mèdiques de Tabriz. Els autors tenen paraules d’agraïment per a tots els participants, així com per a la Subsecretari de Recerca de la Universitat que finançà aquest estudi.
Ardekani et al. recorden que l’obesitat és una de les principals epidèmies globals, associada a un ample ventall de conseqüències adverses: accidents cardiovasculars, diabetis mellitus de tipus 2, càncer, problemes de salut mental, etc. Això es manifesta en una major taxa de mortalitat. Segons dades de l’OMS a mitjan de la dècada passada més de 1.900 milions de persones majors d 18 anys patien sobrepès o obesitat. Si en el 1975 la taxa global d’obesitat era del 4%, en el 2016 ja era del 13%. Entre les causes citades hi ha la inactivitat i mals hàbits alimentaris.
Iran no és cap excepció, ans al contrari. En certes àrees del país, la prevalença del sobrepès i de l’obesitat arriba al 76%. L’obesitat, i particularment l’obesitat central, és la causa de l’anomenada síndrome metabòlica, que també s’acompanya de dislipidèmia, intolerància a la glucosa, resistència a la insulina i hipertensió. Darrera de la síndrome metabòlica hi hauria una alteració en el sistema de la melanocortina que afectaria components com l’AgRP, l’α-MSH i MC4-R.
En la lluita contra la obesitat i les co-morbiditats que s’hi relacionen la dieta figuraria com un factor de risc modificable. Hom ha estudiat tant el rol de determinats nutrients (vitamines, minerals) com el de patrons alimentaris (la dieta mediterrània; les estratègies dietètiques per aturar la hipertensió – DASH en l’acrònim anglès). La combinació de la dieta mediterrània amb la DASH donà lloc a la dieta MIND, pensada sobretot en els efectes neuroprotectors d’aquests patrons alimentaris. La dieta MIND es fonamenta en aliments d’origen vegetal, amb un alt consum de fruita i verdura, fruit sec, oli d’oliva, cereals integrals i llegums, alhora que amb un consum limitat d’aliments d’origen animal.
Un estudi amb 339 persones obeses de Tabriz i de Teheran
Ardekani et al. inclouen en aquest estudi dades de 339 persones obeses de Tabriz i de Teheran. Se les defineix com a obeses perquè presenten un índex de massa corporal superior a 30. El recrutament es va fer a través d’anuncis públics on es demanaven persones obeses de 20 a 50 anys d’edat. Com a criteris d’exclusió hi havia la gestació, la lactació i la menopausa; malalties cardiovasculars, una cirurgia bariàtrica recent, càncer, diabetis mellitus, malalties hepàtiques i renals, trastorns malabsorptius, i l’ús de fàrmacs o suplements alteradors del pes. Un nutricionista certificat conduïa totes les fases del recrutament i de la recol·lecció de dades.
Els participants havien de respondre un qüestionari demogràfic en els que se’ls demanava el sexe, l’edat, si eren fumadors o ho havien estat, el nivell educatiu màxim assolit (il·literat/escola elemental/escola secundària/diplomatura/grau de batxiller/màster o superior), l’estat civil (solter/casat/divorciat o vidu), l’historial mèdic, l’ocupació i la mida familiar. D’aquestes variables s’obtenia l’estatus socioeconòmic (SES).
La composició corporal era avaluada amb una anàlisi d’impedància bioelèctrica. Amb un estadiomètre i una balança se’ls mesura respectivament l’altura i el pes. Amb una cinta es mesurava la circumferència de cintura i la circumferència de maluc.
L’activitat física era avaluada d’acord amb el qüestionari IPAQ.
Amb un esfigmonanòmetre es prenia dues vegades la pressió sanguínia en el mateix braç després d’un mínim de 15 minuts de repòs, i es prenia com a valor la mitjana.
El qüestionari de freqüència alimentària havia estat adaptat i validat al context iranià. Inclou un total de 168 elements alimentaris. El nutricionista demanava als participants que mantinguessin un diari d’aliments durant un any, anotant què menjaven i quina quantitat cada dia, setmana, mes i any.
La valoració de la salut mental es feia a través del qüestionari DASS-21, que abasta en 21 qüestions aspectes com la depressió, l’ansietat i l’estrès. Aquest qüestionari ha estat validat per a la població iraniana.
Les valoracions bioquímiques es feien a partir d’una única mostra de sang venosa de 10 mL extreta al matí després de 12 hores de dejuni. La sang era centrifugada per extreure’n el plasma. Les mostres de plasma eren guardades en ultracongelació. S’hi analitzaven els nivells de sucre, de triglicèrides, de colesterol total i de colesterol associat a lipoproteïnes d’alta densitat (HDL-C). Indirectament, a través de l’equació de Friedewald, s’estimava el colesterol associat a lipoproteïnes de baixa densitat (LDL-C). Per un test d’enzimoimmunoassaig es valorava la concentració sanguínia d’insulina: d’aquesta dada hom feia una estimació de la resistència i la sensibilitat a la insulina. Com a representants del sistema de la melanocortina, s’avaluaven per enzimoimmunoassaig els nivells d’α-MSH i de AgRP.
Les variables categòriques eren presentades com a freqüència. Les variables contínues ho eren a través de la mitjana i la desviació estàndard. La puntuació MIND servia per a definir tres tercils, que eren comparats a través del test de xi-quadrat i l’anàlisi de variança. Com a variables de confusió foren seleccionades l’edat, el sexe, el SES, l’activitat física, l’índex de massa corporal, el nivell educatiu i la ingesta energètica.
La dieta MIND en la salut mental i cardiometabòlica
Els participants foren agrupats doncs en tres tercils segons si seguien una alimentació més o menys d’acord amb el criteri MIND. Els tres tercils presentaven característiques generals semblants. Val a dir, però, que els tercils més alts (més adherits a la dieta MIND) es corresponen a persones de més edat. Una altra característiques diferencial és que els tercils més alts tenen una menor puntuació d’estrès.
Els tercils més alts en MIND presenten una major ingesta energètica, de greix, de proteïna i de carbohidrats. Els tercils superiors tenen un major consum d’aliments saludables per al cervell (fruits secs, peix, llegum, aviram), i un menor consum de dolços i de rebosteria, de formatge i de mantega i margarina.
El tercil superior, comparat amb l’inferior, té una puntació un 16% superior en la sensibilitat a la insulina.
Ardekani et al. consideren que aquest estudi mostra com la dieta MIND té un efecte neuro-protector manifestat en una menor sensació d’estrès. No obstant, per entendre les relacions causals entre la dieta, salut mental i salut cardiovascular, Ardekani et al. consideren necessaris uns estudis longitudinals ben dissenyats.
Lligams:
– Evaluating the association between the Mediterranean-DASH Intervention for Neurodegenerative Delay (MIND) diet, mental health, and cardio-metabolic risk factors among individuals with obesity. Abnoos Mokhtari Ardekani, Sahar Vahdat, Ali Hojati, Hadi Moradi, Ayda Zahiri Tousi, Farnoosh Ebrahimzadeh & Mahdieh Abbasalizad Farhangi. BMC Endocrine Disorders 23: 29 (2023).
Des de la Mediterrània 