L’altina o posidònia, coneguda com a alga de vidriers, és una espècie icònica dels fons submergits de la Mar Mediterrània, de la qual hem parlat en diverses ocasions (42/2019, 44/2021, 49/2021). Part d’aquest caràcter icònic és el fet que les praderies de posidònia han patit declivi com a conseqüència de pertorbacions ocasionades per la mà de l’home. Això també la converteix en un espècie d’estudi per a investigadors interessats en la resistència i els processos de recuperació d’ecosistemes aquàtics, com és el cas d’Ashley M. McDonald, del Dauphin Island Sea Lab, d’Alabama, centre adscrit a la University of Florida i a la IFAS Nature Coast Biological Station de Cedar Key. McDonald és la primera autora d’un article inclòs en el proper número d’abril de la revista Marine Environmental Research en el que utilitzen la reconstrucció de la història vital de la posidònia a partir de dades fitomètriques per a detectar indicis de pertorbacions antropogèniques. El punt de partida són fragments de posidònia dels quals hom mesura el creixement vertical del rizoma, la producció de fulla. Les dades es tradueixen en unes estimacions de l’edat de brot i de la taxa de creixement interanual. McDonald et al. apliquen un model d’efecte mixt entre aquestes estimacions i l’impacte conegut de l’arrossegament o d’aigües residuals. Els efectes de l’impacte detectats són específics del tipus d’impacte. Les zones afectades per l’arrossegament mostren una distribució d’edat dels brots trobats en aigües residuals esbiaixada cap amunt, alhora que el creixement vertical s’hi troba reduït com també la producció de fulla. En els brots de més de 5 anys, McDonald et al. detecten un període d’estrès indicatiu que la posidònia afectada per l’arrossegament mostra poca recuperació. Aquesta tècnica de reconstrucció de l’edat i creixement de la posidònia és, a parer de McDonald et al., simple de mesurar, i reflecteix diversos anys de desenvolupament local, de manera que pot ajudar a identificar situacions de declivi en la resiliència de la P. oceanica abans que no es produeixen pèrdues catastròfiques.
Praderia de posidònia a La Ciotat fotografiada per Frédéric Ducarme el 2 de juliol del 2021
La praderia de posidònia com a vegetació submarina litoral
Ashley M. McDonald, Rachel B. McDonald i Just Cebrian són membres del Dauphin Island Sea Lab. A. M. McDonald també ho és de la University of Florida i de la IFAS Nature Coast Biological Station de Cedar Key. Cebrian ho és també del Northern Gulf Institute de la Mississippi State University i del Stennis Space Center. D’altra banda, José Luis Sánchez Lizaso és catedràtic del Departament de Ciències Marines i Biologia Aplicada de la Universitat d’Alacant.
Aquesta recerca s’ha dut a terme en el Centre d’Investigació Marina (CIMAR) de Santa Pola. Els autors tenen paraules d’agraïment per a Alfonso Ramos-Esplá per facilitar-los l’accés, així com a la col·laboració dels estudiants de la Universitat d’Alacant, Candela Marco-Méndez, Aurora Garrote-Moreno, Luis Miguel Ferrero-Vicente, Elena Martínez, Yolanda Fernandez-Torquemada i Andrés Izquierdo. Els investigadors comptaren amb fons de viatge del Department of Marine Science de la University of South Alabama.
La platja del Pinet, a Santa Pola, fotografiada per Werner Wilmes, el maig del 2021
La vegetació litoral, emergida, submergida o mareal, pateix certament per les activitats antropogèniques, bo i més quan som en un pic en la població humana global dels litorals. La dependència humana dels recursos litorals i marins ha alterat la funcionalitat i la resiliència d’ecosistemes com els prats halòfils, els manglars, els algars o les praderies d’herbes marines. Aquest és un fet general en litorals d’alta densitat humana en zones temperades, subtropicals o tropicals. Localment s’hi poden afegir alteracions humanes com el desenvolupament urbanístic, les embarcacions d’esbarjo, l’aqüicultura, la pesca, l’extracció de petroli i gas, etc., que tenen un impacte en forma d’eutrofització, sedimentació, disrupció tròfica o fragmentació d’hàbitats. De vegades l’impacte pot resultat indetectable, però la pèrdua de resiliència de l’ecosistema es manifesta eventualment en pèrdues massives com a conseqüència de pertorbacions ulteriors d’origen natural com inundacions, sequeres o temperatures extremes.
La Posidonia oceanica és una herba endèmica de la Mar Mediterrània. Les pressions antropogèniques han afectat les praderies que forma essencialment aquesta espècie. Hom calcula que l’aportació del servei ecosistèmic d’aquesta praderia marina és de 190 milions d’euros anuals, principalment com a hàbitat d’espècies assenyalades d’interès pesquer. La praderia, com a comunitat bèntica, contribueix substancialment a la producció marina, a la captació de sediments i a l’absorció de CO2 atmosfèric.
El punt feble de la posidònia és el seu lent creixement, relacionat amb la durada llarga del seu cicle vital. Això dificulta la seva recuperació després que en les darreres cinc dècades se n’hagi perdut del 13% al 38% de la superfície a la Mediterrània Occidental. En les darreres dues dècades la fragmentació de les praderies és molt marcada. Entre els factors que n’han propiciat el retrocés hi ha l’enriquiment de nutrients, els canvis en els usos de la terra, el desenvolupament urbanístic del litoral i altres activitats antropogèniques. El canvi climàtic, amb un augment de la freqüència dels esdeveniments meteorològics extrems, ha empitjorat la situació.
La Directiva Comunitària d’Hàbitats (92/43/CEE), la Convenció de Berna, la Convenció de Barcelona o la Directiva Marc d’Estratègia Marina (2008/56/EC) han establert mesures de monitoratge i conservacions de les praderies de P. oceanica. A Espanya l’objectiu actual és alentir o impedir pèrdues ulteriors de praderies de posidònia, en el benentès que un colp perdudes la recuperació queda fora del marc temporal d’una generació humana. Aquest objectiu requereix la identificació, valoració i mitigació d’amenaces a la resiliència de l’herba marina.
La província d’Alacant en el seu litoral, conegut com a Costa Blanca, acull uns 212 km2 de praderia de P. oceanica. El declivi en el que va de segle és atribuïble principalment a pertorbacions antropogèniques localitzades, particularment l’abocament d’aigües residuals i la pesca il·legal d’arrossegament bèntic. La província d’Alacant compta amb dues plantes de tractament d’aigües residuals, però el tractament no impedeix que les aigües abocades no suposin una eutrofització pel que fa al nitrogen i al fòsfor. Pel que fa a la pesca d’arrossegament bèntic, es troba prohibida en aigües de menys de 50 metres de fondària, però això no es compleix sempre.
La deposició de matèria orgànica i l’arrossegament bèntic estressen directament la producció de brots de P. oceanica, en quedar aquests soterrats o destruïts mecànicament. També hi ha una afectació indirecta a través de la limitació de llum i de l’enriquiment de nutrients. Els brots crescuts en aquestes condicions tenen menys capacitat de resistir esdeveniments extrems d’origen natural, com ara onades de calor.
En aquest estudi McDonald et al. examinen la idoneïtat de mètriques de la història vital de la posidònia (estructura d’edat de brots ortotròpics, patrons de creixement vertical del rizoma o producció de fulles) per detectar-hi efectes d’impactes antropogènics localitzats o directes.
La presa de mostres
McDonald et al. seleccionaren dues localitats afectades per la pesca il·legal d’arrossegament i dues altres localitats afectades per les aigües residuals. En aquestes localitats prenien mostres de brots ortotròpics. Aquests són els brots que creixen de manera perpendicular al substrat directament damunt de les arrels, i reflecteixen tota una sèrie d’anys de creixement de la planta.
A partir de les mostres de brots, McDonald calculaven els paràmetres de producció. Com a referència empraven dades procedents de localitats de la mateixa fondària però sense aquests impactes antropogènics directes.
En aquest estudi, McDonald et al. aporten una sèrie de dades que s’inicien l’agost del 2011.
L’impacte de les aigües procedents de la planta de tractament d’Orgègia
De mitjana, la producció de fulles de P. oceanica és de 7,7 fulles per any. Val a dir que de les quatre localitats estudiades no n’hi ha cap que quedi per sota d’aquesta mitjana. A la localitat d’Orgègia, impactada per l’entrada d’aigües residuals tractades, la producció de fulles és justament de 7,7 fulles/any. Les altres tres localitats mostren una producció de fulles entre 8,0 i 8,4 fulles/any.
Els brots estudiats tenen edats que van de 0,4 a 22,1 anys. Els brots de localitats exposades a la pesca d’arrossegament presenten signatures específiques en la història vital. També són específiques les signatures presents en els brots procedents de localitats afectades pels abocaments d’aigües residuals tractades. Aquesta metodologia es podria aplicar doncs en la detecció específica d’impactes antropogèniques sobre la posidònia.
Lligams:
– Reconstructed life history metrics of the iconic seagrass Posidonia oceanica (L.) detect localized anthropogenic disturbance signatures. Ashley M. McDonald, Rachel B. McDonald, Just Cebrian, José Luis Sánchez Lizaso. Mar. Environ. Res. 186: 105901 (2023)
Des de la Mediterrània 