Arxiu del Blog

Hello Kitty pateix d’insomni

Ha sortit publicada una notícia a El Periódico (21-2-11) que m’ha deixat esmaperdut, corprès i tots els sinònims que trobin de sorprès. El titular assegura que prop d’un milió de persones a Espanya veuen la televisió de 2 a 6

Arxivat a Cultura i Societat

Amor estràbic

Des de petit la seva mirada semblava que sempre busqués un altre. Ell n’era conscient. De fet s’havia acostumat a les bromes dels seus amics, tan joves i plens d’energia com ell. Quan li preguntaven si s’aprofitava per mirar els

Arxivat a Cultura i Societat

Pintura i cinema

El cinema és un art jove. Tan sols l’avalen poc més de cent anys d’història. És cert que des d’aquell 28 de desembre de 1895, quan els germans Lumière van presentar el cinematògraf a París, el setè art s’ha desenvolupat

Arxivat a Cultura i Societat

Xenofòbia, homofòbia i cinefòbia: el còctel d’Interlobotomia

Si teniu la tensió una mica alta no llegiu aquest article que adjunto. L’ha escrit un periodista (?) que es diu Santiago Mata a La Gaceta del grup Intereconomía. No sé si és un pseudònim o és que ja estava

Arxivat a Cultura i Societat

Si pogués

Si pogués, agafaria a la vida per on més li dol i li preguntaria si en el futur ens farem mal. Si pogués, demanaria a algun déu el do de canviar les coses. El primer que faria seria néixer de

Arxivat a Cultura i Societat

Ayer quemé mi casa

“Ayer quemé mi casa, mi caja de cerillas. Si te preguntan, di que no sabías nada (…) Ayer por la mañana bajé a por gasolina. Después quemé mi casa, por no quemar mi vida”. Aquests versos corresponen a una cançó

Tagged with:
Arxivat a Cultura i Societat

Un minut de silenci

Cada cop que la banda terrorista ETA acabava amb una vida, les places de tota Espanya s’omplien de persones disposades a guardar un minut de silenci en contra de la violència. Fins aquí res a dir. Ben al contrari. La

Arxivat a Cultura i Societat

Qui està de pega…

Tinc un amic que es diu Fortunato. De petit li fèiem bromes amb la cançó d’en Torrebruno, aquell italià baixet que cantava el mític tema de “Fortunato, Fortunato, no es un perro ni es un gato”. Ell suportava tot tipus

Arxivat a Cultura i Societat

Blanc i negre

Es diu Maria, o potser Montserrat. Tant se val. Camina amb dificultat pels carrers de qualsevol ciutat. Cada pas dibuixa al seu rostre un petit mapa del temps. Porta escrita als ulls la nostra història i ens parla d’una vida en blanc

Arxivat a Cultura i Societat

Publicitat subliminal

La Llei General de Publicitat considera il·lícita al nostre país la publicitat subliminal. Aquest text defineix la publicitat subliminal com “la que mediante técnicas de producción de estímulos de intensidades fronterizas con los umbrales de los sentidos o análogas, pueda

Arxivat a Cultura i Societat

Subscriviu-vos-hi gratuïtament i rebreu els nous articles al vostre correu!

RSS
RSS