Arxiu del Blog

Cançó sense nom

On vas amb les banderes i avions i tot el cercle de canons que apuntes al meu poble? On vas amb la vergonya per galó, i en el fusell hi duus la por que apuntes al meu poble? On vas

Tagged with: , , , , ,
Arxivat a Cultura i Societat

Refent paret

Hi ha alguna cosa que detesta els murs, que n’infla el camp engelabrit de sota, que n’esbarria al sol els rocs del cim, i hi fa esvorancs de l’ample de dos homes. L’obra dels caçadors és tota una altra: jo

Tagged with: , , , , , , , ,
Arxivat a Cultura i Societat

L’objectivitat de l’historiador

L’historiador és un home com qualsevol altre i, per tant, no pot desfer-se de les seves característiques humanes: no està en situació de pensar sense les categories d’una llengua donada; posseeix una personalitat socialment condicionada en el marc d’una realitat

Tagged with: , , ,
Arxivat a Cultura i Societat

Cançó de Bressol

Desitjaria que fossis seu però ets el meu fill. Que vestissis robes elegants, però ets el meu fill. Que t’abriguessis amb mantes de camell, però ets el meu fill i he de criar-te en una estora vella! Desitjaria que fossis

Tagged with: , , , , , , , ,
Arxivat a Cultura i Societat

De manars i garrotades

El preu que es paga per a viure. El preu que es paga per a viure. Quan més pobre ix més car. Quan més ric el preu és lliure. Pots pagar o no pagar. Per a pagar o no pagar.

Tagged with: , , , , ,
Arxivat a Cultura i Societat

La casa

In memoriam Pablo Neruda Esventraven la casa, esqueixaven els llibres, esquinçaven les teles. Però tu ja no hi eres. Potser voles pels Andes, còndor d’ala vermella. O pels rius et perdies, o per platges desertes. (Esbatanen les portes. Però tu

Tagged with: , , , , , , , ,
Arxivat a Cultura i Societat

“The thin ice”

[…] “If you should go skating” (Si anessis a patinar) “On the thin ice of modern life” (Sobre el gel prim de la vida moderna) “Dragging behind you the silent reproach” (Arrossegant darrere teu el retret silenciós) “Of a million

Tagged with: , , , ,
Arxivat a Cultura i Societat

Quan siguis molt velleta…

Quan siguis molt velleta, de nit, amb llum d’espelma, a la vora del foc, cabdellant i filant, diràs, meravellada, uns versos meus cantant: Ronsard va celebrar-me quan jo era una bellesa. I les teves criades, ja mig endormiscades damunt de

Tagged with: , , , , , ,
Arxivat a Cultura i Societat

Anells d’aigua

Creix la lluna dins l’anell, el meu anell d’aigua. Com em brillarà la mà amb la gota de rosada! La bona tarda de pluja ha fet respirar el jardí, que guarda com un tresor una gota a cada fulla. Aniré

Tagged with: , , , , , ,
Arxivat a Cultura i Societat

I ara de nou

Busquem encara, com sempre, i ara de nou. Un batec d’ales proclama el màgic vol. Venim de lluny perquè us pressentíem aquí. Venim d’aquí perquè us sabem en el camí. La teva casa, la lliure fraternitat; la teva casa fraterna,

Tagged with: , , , , ,
Arxivat a Cultura i Societat