Arxiu del Blog

Nova oració del Parenostre

Pare nostre que esteu en el cel, Sia augmentat sovint el nostre sou, vingui a nosaltres la jornada de set hores, faci’s un xic la nostra voluntat així com la d’aquells que sempre manen. [….] perdoneu els nostres pecats així

Tagged with: , , , ,
Arxivat a Cultura i Societat

La poesia compromesa molesta determinats estaments…

“Cuando yo escribía versos de amor, que me brotaban por todas partes, y me moría de tristeza, errante, abandonado, royendo el alfabeto, me decían: «Qué grande eres, oh Teócrito!». Yo no soy Teócrito: tomé a la vida, me puse frente

Tagged with: , , , ,
Arxivat a Cultura i Societat

“Before Sunset “

De cua d’ull, t’he vist al passadís de la biblioteca. Furtiva, recolzada en un prestatge, amb la poca llum natural que encara entrava de fora, llegies la pàgina mig en blanc del poema que escric. En adonar-me’n, em paralitzaven el

Tagged with: , , ,
Arxivat a Cultura i Societat

Vist des de dalt

En un camí veïnal jeu mort, un escarabat. Els tres parells de potes, els ha doblegat amb cura sobre el ventre. En comptes del desordre de la mort: pulcritud i endreç. L’horror d’aquest espectacle és moderat; el seu domini, estrictament

Tagged with: , , , , , ,
Arxivat a Cultura i Societat

Cal que neixin flors a cada instant

Fe no és esperar, fe no és somniar. Fe és penosa lluita per l’avui i pel demà. Fe és un cop de falç, fe és donar la mà. La fe no és viure d’un record passat. No esperem el blat

Tagged with: , , , , , , ,
Arxivat a Cultura i Societat

Força, o enginy?

Fins a quin punt servirà a l’home la seua força física si les coses més grans i dignes no les pot realitzar amb la força dels membres sinó amb l’enginy? Joan Lluís Vives El fragment anterior pertany a la versió

Tagged with: , , , ,
Arxivat a Cultura i Societat

Ens omple tot l’écran aquest gran cap

I anem morint a poc a poc en el silenci de cada gest, de cada instant, en els llargs odis, en el coneixement anguniós dels doctes, en la vergonya igual d’espectador i de víctima, en aquest cercle clos, mentre vigilen,

Tagged with: , , , ,
Arxivat a Cultura i Societat

Camilo Sesto cantant en català

Tot i que no són gaire conegudes, el cantant alcoià  Camilo Sesto també va cantar en català: El meu cor és d’Alcoi, inclosa al seu disc A voluntad del cielo (1991); i Som (2006), inèdita. Podeu escoltar-les en els vídeos

Tagged with: , , , , , , , , ,
Arxivat a Cultura i Societat

“Morir de médico”

“A principios del siglo diecinueve, Francia compraba, cada año, más de treinta millones de sanguijuelas vivas. Desde hacía muchos siglos, los médicos sangraban a los pacientes, por sanguijuela o tajo, para liberar al cuerpo de la sangre mala. La sangría

Tagged with: , , , , , ,
Arxivat a Ciència i Tecnologia

Caminant, escolta

Caminant que passes per la nostra terra: escolta el cant de la veu nostra, escolta el crit del nostre cor: som d’Aragó. La llengua que tenim és catalana i mos uneix, mos agermana, amb el país veí. Entén-ho bé: som

Tagged with: , , , , , , , , , ,
Arxivat a Cultura i Societat

Subscriviu-vos-hi gratuïtament i rebreu els nous articles al vostre correu!

RSS
RSS