Arxiu del Blog

Els empèdocles moderns – Carl Wilhelm Scheele (1774) i l’element 17 (Cl) – clor (nilunsepti, Nus)

Ja vam comentar en el seu moment que Jöns Jacob Berzelius proposà, molt a començament del segle XIX, el “dualisme electroquímic” per explicar la natura de les sals. D’acord amb aquesta teoria, una molècula de sal és composta de dues

Arxivat a Ciència i Tecnologia

Espectacular trànsit de la ISS per davant del sol

Avui ha estat d’aquests dies que podem dir que hem triumfat! Des de que vaig començar a fer fotos de trànsits de la ISS pel sol i per la lluna sempre he volgut millorar resultats. Primer em comformava amb veure-la,

Tagged with: , ,
Arxivat a Ciència i Tecnologia

La rotació de Saturn al descobert

Vòrtex a l'hexàgon de Saturn. NASA

Meravellosament fixa sobre el pol nord de Saturn es troba una formació atmosfèrica tant atractiva però alhora molt més misteriosa que la Gran Taca Vermella de Júpiter. Una immensa tempesta hexagonal es manté en el seu lloc gràcies a un

Tagged with: , , , , , ,
Arxivat a Ciència i Tecnologia

Els empèdocles moderns – L’element 16 (S) – sofre (nilunhexi, Nuh)

El vincle entre les tradicions alquímiques i les pitagòriques es manifesta en la importància del nombre. Els grans principis alquímics orientaven els treballs dels alquimistes, en una línia molt més deductiva que no pas en la química moderna. De la

Arxivat a Ciència i Tecnologia

Els empèdocles moderns – Hennig Brand (1669) i l’element 15 (P) – fòsfor (nilunpenti, Nup)

En certa manera, les quatre arrels o elements empedoclians sobreviuen en els nostres dies, de forma bastant directa, en els anomenats “quatre estats fonamentals d’agregació de la matèria”. De major a menor agregació, aquests estats són el sòlid (identificat amb

Arxivat a Ciència i Tecnologia

Possible tempesta de meteors procedents del cometa 209P/LINEAR

Meteor dels Leònids de 1999. Rafael Balaguer i Rosa

El cometa 209P/Linear triga poc temps a fer una volta al voltant del Sol, uns cinc anys. Durant aquestes passejades còsmiques, aquest fòssil de la formació del sistema solar, bàsicament una roca gelada, ha anat perdent material volàtil fins al

Tagged with: , , , , , , ,
Arxivat a Ciència i Tecnologia

Què hi ha d’interessant aquest maig? Meteors!

Atenció a un mes de maig que promet i molt! Sempre que la pluja i els núvols ens ho  permetin, no podrem deixar de mirar al cel amb efemèrides conegudes i d’altres de noves! Comencem pels  meteors, ja que aquest

Tagged with: , ,
Arxivat a Ciència i Tecnologia

Els empèdocles moderns – Jöns Jakob Berzelius (1824) i l’element 14 (Si) – silici (nilunquadi, Nuq)

Si observem els vuit planetes principals del nostre Sistema Solar, contrastem dues grans menes: els planetes gegants gasos (Júpiter, Saturn, Urà i Neptú) i els planetes nans rocallosos (Mercuri, Venus, Terra i Mart). Els primers orbiten en el Sistema Solar

Arxivat a Ciència i Tecnologia

Amb Softvalencià, el PC ja parla valencià

Softvalencià és una plataforma que treballa per fomentar l’ús del valencià en el món del programari i en els nostres ordinadors. Entre el programari que ja han traduït i que ja està disponible a la seua web per a les

Tagged with: , , ,
Arxivat a Ciència i Tecnologia

Trànsits de la ISS pel pont de maig

Aquesta setmana tenim un pont per aprofitar! A esperes de què farà el temps, podem intentar veure i capturar un trànsit de la ISS, i aquests dies en tenim tres: 1 de maig trànsit de la ISS pel sol, 2

Tagged with: , ,
Arxivat a Ciència i Tecnologia

Subscriviu-vos-hi gratuïtament i rebreu els nous articles al vostre correu!

RSS
RSS