A principis del segle XVIII com a resposta a una necessitat de finançament local van néixer els “montes de piedad” (aquests nascuts el segle XV a Itàlia) i “caixes d’estalvis” a Espanya. En principi van servir per a donar microcrèdits…
Arxiu del Blog
De caixes d’estalvis a bancs i com si res.
Tagged with: bancs, Caixa de Pensions, caixes, caixes d'estalvis, Caja Castilla la Mancha, democracia, Francesc Moragas, Juan Pedro Hernández Moltó, la caixa, montepíos, montes de piedad, Narcís Serra, obra social, usura
Arxivat a Cultura i Societat
Arxivat a Cultura i Societat
“PORQUÉ NO TE CALLAS”… Aznar…!!!
Com que aquest cop el Rei no li dirà a aquest personatge, li dic jo mateix… Per què no calles, Aznar…!!!, algú ho havia de dir, no? El seu jacobinisme i el seu dogmatisme li traspuen per tot arreu. El…
Dos monòlegs no són un diàleg
ELL: Quina tarda de merda que he passat! S’ha trencat l’aixeta de la cuina i ha començat a rajar aigua per tot arreu. Ja em veus a mi, buscant la galleda i pregant perquè no arribés als veïns de sota.…
Arxivat a Cultura i Societat
Cançó d’amor a la llibertat
Ni sé com, Llibertat, hem vestit la teva imatge en el temps; per no haver-te conegut t’hem ofert cançons d’amor per a fer-te un poc menys absent. La Llibertat, aquesta dama encadenada que ens està esperant. I el teu nom,…
Tagged with: cançó, Cançó d'amor a la llibertat, llibertat, Lluís Llach, Somniem
Arxivat a Cultura i Societat
Arxivat a Cultura i Societat
Comprar, llençar, comprar
Per els que esteu interessats en la obsolescència programada, i que voleu veure el documental de COMPRAR, LLENÇAR, COMPRAR de la directora Cosima Danoritzer. He rebut un correu electrònic que ens informa de l’emissió del documental en català de 75…
Arxivat a Cultura i Societat
La veritat és un producte elaborat
En un passatge del Cementiri de Praga, d’Umberto Eco, el notari Rebaudengo instrueix al seu jove passant Simone en l’art de la falsificació: “Que quedi clar, estimat Simone, que jo no faig documents falsos sinó noves còpies de documents autèntics…
Arxivat a Cultura i Societat
Sóc un friky
El canvi de segle va portar a Barcelona una certa nostàlgia del 92. Els Jocs Olímpics havien llegat una ciutat més moderna i cosmopolita. Ja no li donava l’esquena al mar i els nous equipaments i les noves infraestructures la…
Tagged with: diario de patricia, friky, telebasura, teleporqueria, televisió realitat
Arxivat a Cultura i Societat
Arxivat a Cultura i Societat
Esperant un vaixell que no venia
Esperant un vaixell que no venia la vida es va passar i aclucà els ulls mirant la llunyania que junta cel i mar. És trist; però no tant en comparança d’aquell qui sobreviu a l’esperança i ja sap que el…
Tagged with: esperança, Esperant un vaixell que no venia, Joan Alcover, poesia
Arxivat a Cultura i Societat
Arxivat a Cultura i Societat
Perduts i estabornits.
Moltes de les coses que avui ens semblen perfectament “normals”, fa ben poc que les patim, o que són tal com ara les coneixem, però curiosament les vivim com si fossin “de tota la vida“. Una de les que més…
Tagged with: botigues, centre comercial, consumisme, estabornits, Música, moda, perduts, soroll
Arxivat a Cultura i Societat
Arxivat a Cultura i Societat
Calla, fill, no hi pensis
Mare, avui he vist que un vaixell de plata solcava la mar, com m’agradaria, ai mare, al vaixell pujar… Calla, fill, no hi pensis, ets massa petit, no miris les ones, segueix el camí… Mare, el fill de l’amo, que…
Tagged with: Calla, cançó, desigualtat, Fent equilibris, fill, Guillermina Motta, no hi pensis
Arxivat a Cultura i Societat
Arxivat a Cultura i Societat
Des de la Mediterrània 