Arxiu del Blog

Impromptu dels ocells

Al capdamunt de l’arbre cantaven els ocells. Els uns eren ben joves, els altres eren vells. El cant els ajuntava, cantaven xics i vells. Fill meu, les mans allarga i salta als meus genolls. Ets l’ocellet de casa i encara

Tagged with: , ,
Arxivat a Cultura i Societat