Arxiu del Blog

A la taverna del mar

A la cançó A la taverna del mar, en Lluís Llach ens adverteix del perill de deixar passar les oportunitats de gaudi que ens ofereix la vida, de postposar la realització dels nostres somnis i dels nostres desitjos. Ens parla

Tagged with: , , , , , , , , ,
Arxivat a Cultura i Societat

Cançó sense nom

On vas amb les banderes i avions i tot el cercle de canons que apuntes al meu poble? On vas amb la vergonya per galó, i en el fusell hi duus la por que apuntes al meu poble? On vas

Tagged with: , , , , ,
Arxivat a Cultura i Societat

I ara de nou

Busquem encara, com sempre, i ara de nou. Un batec d’ales proclama el màgic vol. Venim de lluny perquè us pressentíem aquí. Venim d’aquí perquè us sabem en el camí. La teva casa, la lliure fraternitat; la teva casa fraterna,

Tagged with: , , , , ,
Arxivat a Cultura i Societat

Si arribeu

Si arribeu en la vida més lluny d’on pugui arribar, moriré molt gelós del que m’hàgiu avançat, que no em sabré resignar a no ser el millor vianant, l’atleta més fornit i el més frondós amant. I no em vulgueu

Tagged with: , , , , ,
Arxivat a Cultura i Societat

Jo també he dormit a l’alba

Jo també he dormit a l’alba sota una olivera i em creia a resguard. I he vist les nits fonent-se com tristes espelmes, dreceres enllà. He sentit els cants d’ocells a les branques i al vent, entre somnis i enganys.

Tagged with: , , , ,
Arxivat a Cultura i Societat

Ítaca

Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca, has de pregar que el camí sigui llarg, ple d’aventures, ple de coneixences. Has de pregar que el camí sigui llarg [….] Tingues sempre al cor la idea d’Ítaca. Has d’arribar-hi,

Tagged with: , , , , , ,
Arxivat a Cultura i Societat

Encara

Venim del nord, venim del sud, de terra endins, de mar enllà. Trepitjades terres que en el pas dels segles no heu trobat repòs. Encara cal obrir l’oracle de nostra història per a saber què som Encara esquinçades terres que

Tagged with: , , , , , ,
Arxivat a Cultura i Societat

Campanades a morts

Campanades a morts fan un crit per la guerra dels tres fills que han perdut les tres campanes negres. I el poble es recull quan el lament s’acosta, ja són tres penes més que hem de dur a la memòria.

Tagged with: , , , , , , , ,
Arxivat a Cultura i Societat

Aquell vaixell

No em cal per dir-te amor ni el bell estel ni una rosa ni oferir-te aquella flor que del jardí és la més roja. Vull l’amor silent que, segur i valent, trenca les cadenes per anar al ponent i no

Tagged with: , , , ,
Arxivat a Cultura i Societat

La casa que vull

La casa que vull, que la mar la vegi i uns arbres amb fruit que me la festegin. Que hi dugui un camí lluent de rosada, no molt lluny dels pins que la pluja amainen. Per si em cal repòs

Tagged with: , , , , , ,
Arxivat a Cultura i Societat