Arxiu del Blog

Per un tros del teu cos

Per un amor tan tendre què donaria jo, què em deixaria prendre per un tros del teu cos. Com el pagès que es lleva per a fer el seu camp d’or, jo et faria meva, et llauraria el cos. Pels

Tagged with: , , , , , ,
Arxivat a Cultura i Societat

Laura

I avui que et puc fer una cançó recordo quan vas arribar amb el misteri dels senzills, els ulls inquiets, el cos altiu; i amb la rialla dels teus dits vares omplir els meus acords amb cada nota del teu

Tagged with: , , , , , ,
Arxivat a Cultura i Societat

País petit

El meu país és tan petit que quan el sol se’n va a dormir mai no està prou segur d’haver-lo vist. Diuen les velles sàvies que és per això que torna. Potser sí que exageren, tant se val! és així

Tagged with: , , , , ,
Arxivat a Cultura i Societat

Silenci

Si m’heu de fer callar que sigui ara, ara que puc dir no, i res teniu per a comprar-me. Que no vull esperar. Que sigui ara! Ara que puc sentir el pes de tanta basarda. Que no em sap cap

Tagged with: , , , , , ,
Arxivat a Cultura i Societat

I som on som

Cap dels prodigis que anunciaven taumaturgs insignes no s’ha complert i els anys passen de pressa. [….] I som on som; més val saber-ho i dir-ho [….] De res no ens val l’enyor o la complanta, [….] Tenim a penes

Tagged with: , , , , , , , , , ,
Arxivat a Cultura i Societat

Que tinguem sort

Si em dius adéu, vull que el dia sigui net i clar, que cap ocell trenqui l’harmonia del seu cant. Que tinguis sort i que trobis el que t’ha mancat en mi. Si em dius “et vull”, que el sol

Tagged with: , , , , ,
Arxivat a Cultura i Societat

Quan la bellesa és tan gran

La poesia és una eina adient quan es tracta de descriure la bellesa, però, de vegades, aquesta és tal, que el poeta no es veu capaç de trobar les paraules adequades, tal i com ens diu en Lluís Llach a

Tagged with: , , , , ,
Arxivat a Cultura i Societat

La gallina revolucionària

En un moment de la nostra història en què a l’Estat espanyol ningú podia ser declaradament revolucionari i en què no es podia ni tan sols parlar obertament de revolució, Lluís Llach presenta una cançó en la qual es parla

Tagged with: , , , , ,
Arxivat a Cultura i Societat

No aturem el pas

Què diran els déus si aturem el pas o creiem que n’hi ha prou amb el poc que hem avançat. Ens diran: miserable d’aquell dissortat que no té la humilitat del constant començar. Ai d’aquell que no té més demà

Tagged with: , , ,
Arxivat a Cultura i Societat

Cançó a Mahalta

Corren les nostres ànimes com dos rius paral·lels. Fem el mateix camí sota els mateixos cels. No podem acostar les nostres vides calmes: entre els dos hi ha una terra de xiprers i de palmes. En els meandres grocs de

Tagged with: , , , ,
Arxivat a Cultura i Societat