Arxiu del Bloc

Els amics

Eren dos amics i dues vides indestriables: Que el seu record, doncs, sigui així també, ara que han lliscat dins la tomba; que els seus ossos no siguin separats, perquè els seus cors, en vida, foren un sol cor. Percy

Tagged with: , , ,
Arxivat a Cultura i Societat

Epitafi a u mateix

De vora vós, amic, m’ha tret la mort, llei fatal que ens allunya als humans. Si m’ha tocat d’anar-hi a mi primer, un dia, potser prompte, vindreu vós. Per vida vostra i pel meu somni dolç: no fou un goig

Tagged with: , , , , , , ,
Arxivat a Cultura i Societat

L’amistat, un tresor!

Entre els amics brolla l’afecte, la confiança i la il·lusió per compartir activitats, sentiments, preferències, … Hi ha certa afinitat en la manera de ser i de pensar, i estem convençuts que comptem, l’un per l’altre, recíprocament. Entre amics, hi

Tagged with:
Arxivat a Cultura i Societat

Epitafi

Si us vaig ferir en vida, passeu de llarg, amics, i que la glòria us guardi. I a vosaltres que ploreu la meva absència, quan la llàgrima arribi als llavis, que sigui per morir, al punt, en un somriure. De

Tagged with: , , , , , ,
Arxivat a Cultura i Societat

Ets lluny, ets lluny, no et sent…

Ets lluny, ets lluny, no et sent, tu que vius mort a la tomba. Hi ha massa esculls que ens separen. Què fa l’ànima quan el cos l’abandona? Tu que saps el secret de la mort, contesta, encara que em

Tagged with: , , , , , ,
Arxivat a Cultura i Societat

Un dia

Un dia vindràs i em diràs: -Mare! He trobat un amic. M’ha donat el seu somriure i ens hem partit la xocolata. Afegiràs: -L’estimo. I jo em posaré a riure sense saber ben bé per què. M. Dolors Congost i

Tagged with: , , ,
Arxivat a Cultura i Societat

De com sorgeix l’afecte

[…] -Vine a jugar amb mi -digué el petit príncep-: estic molt trist … -No puc -digué la guineu-, no hi puc jugar, amb tu. No estic domesticada. -Ah! perdona -va fer el petit príncep. Però, després d’una reflexió, afegí:

Tagged with: , , ,
Arxivat a Cultura i Societat