Eren dos amics i dues vides indestriables: Que el seu record, doncs, sigui així també, ara que han lliscat dins la tomba; que els seus ossos no siguin separats, perquè els seus cors, en vida, foren un sol cor. Percy…
Arxiu del Blog
Epitafi a u mateix
De vora vós, amic, m’ha tret la mort, llei fatal que ens allunya als humans. Si m’ha tocat d’anar-hi a mi primer, un dia, potser prompte, vindreu vós. Per vida vostra i pel meu somni dolç: no fou un goig…
Tagged with: amistat, Epitafi, Epitafi a u mateix, Ibn al-Zaqqaq, Josep Piera, mort, Poemes de l'orient d'Al-Andalus, poesia
Arxivat a Cultura i Societat
Arxivat a Cultura i Societat
L’amistat, un tresor!
Entre els amics brolla l’afecte, la confiança i la il·lusió per compartir activitats, sentiments, preferències, … Hi ha certa afinitat en la manera de ser i de pensar, i estem convençuts que comptem, l’un per l’altre, recíprocament. Entre amics, hi…
Epitafi
Si us vaig ferir en vida, passeu de llarg, amics, i que la glòria us guardi. I a vosaltres que ploreu la meva absència, quan la llàgrima arribi als llavis, que sigui per morir, al punt, en un somriure. De…
Tagged with: amistat, Epitafi, Jaume Pont, Llibre de la frontera, mort, Mubassir ibn Sulayman al-Nasir al Dawla, poesia
Arxivat a Cultura i Societat
Arxivat a Cultura i Societat
Ets lluny, ets lluny, no et sent…
Ets lluny, ets lluny, no et sent, tu que vius mort a la tomba. Hi ha massa esculls que ens separen. Què fa l’ànima quan el cos l’abandona? Tu que saps el secret de la mort, contesta, encara que em…
Tagged with: amistat, Ibn Khafaja, Ibn Khafaja. Jardí ebri. Tria del divan, Josep Piera, Josep Ramon Gregori, mort, poesia
Arxivat a Cultura i Societat
Arxivat a Cultura i Societat
Un dia
Un dia vindràs i em diràs: -Mare! He trobat un amic. M’ha donat el seu somriure i ens hem partit la xocolata. Afegiràs: -L’estimo. I jo em posaré a riure sense saber ben bé per què. M. Dolors Congost i…
De com sorgeix l’afecte
[…] -Vine a jugar amb mi -digué el petit príncep-: estic molt trist … -No puc -digué la guineu-, no hi puc jugar, amb tu. No estic domesticada. -Ah! perdona -va fer el petit príncep. Però, després d’una reflexió, afegí:…
Des de la Mediterrània 