No s’entenia la cançó de la nit,
de tan clares com eren les paraules.«T’avens a vendre per engrunes d’or
l’antic solar on has bastit la casa.
Als fills imposes, car els vols senyors,
guisofis agres d’una llengua estranya.
Arran sempre de terra, el teu musell
s’afina barrigant entre deixalles.
L’amo t’encerta cada dia el llom,
en fer-ne dòcil blanc d’escopinades.
Grunys de plaer i ben humil t’ajups
sota el fuet i les burles més grasses.»Salvador Espriu
L’anterior és el poema XVIII del Llibre de Sinera (1963) de Salvador Espriu (1913-1985) i descriu una situació que per entendre-la l’hem de situar a l’època en què va ser escrit, en plena dictadura franquista.
Oriol López
M'agrada llegir i el món de la tecnologia
si es que no et te que agradar. et te que colpir l´anima i l´estomac. si aixo ens ho deia fa cincuanta anys, que no diria ara ? ….pobra pais !!
Cert, tot i que es va escriure en un altre context, en certa manera, continua sent plenament vigent.