La mar, bramant el seu deler, aboca
algues mortes a la platja, escumes
que fan mal en trencar-se violentes
a les roques corcades pel salnitre.
La mar, bruta de deixalles, vomita
plàstics, deliris, somnis de naufragis.
Jo vaig avant, per l’arena mullada,
sense cap rumb, contemplant soledats,
horitzons de tempesta i núvols negres.
La mar de dol, la mar…, i jo mirant-la.Josep Piera
El poema anterior, La mar i jo, pertany al llibre de poemes En el nom de la mar (1999) d’en Josep Piera i es una mostra de la poesia de Piera que ens parla d’un món proper i real, allunyat d’imatges idíl·liques i ensucrades, un món amb una mar contaminada, bruta de deixalles, que vomita plàstics.
Oriol López
M'agrada llegir i el món de la tecnologia
Des de la Mediterrània 