Homenatge a Eduard Fontserè, el pare de la meteorologia professional a Catalunya

Meteoròleg, astrònom, sismòleg i doctor en ciències fisicomatemàtiques, Eduard Fontserè i Riba (Barcelona, 1870-1970) va establir les bases de la professionalització científica i acadèmica de la meteorologia catalana, i va dirigir institucions tan prestigioses com ara l’Ateneu Barcelonès, la Societat Astronòmica de Barcelona, la Secció de Ciències de l’Institut d’Estudis Catalans i la Societat Catalana de Ciències Físiques, Químiques i Matemàtiques, entre d’altres.

Clouds, de Pattys-photos a Flickr (CC BY 2.0).

Enguany es commemoren els 150 anys del naixement d’Eduard Fontserè, una destacada figura de la vida científica de Catalunya, considerat el pare de la meteorologia professional al nostre país. Us agradaria conèixer deu fets rellevants sobre la seva vida i obra?

  1. Eduard Fontserè va néixer al carrer Nou de la Rambla de Barcelona l’1 de març de 1870.
  2. El 1892, després de graduar-se en Ciències, es traslladà a Madrid per seguir els cursos necessaris per obtenir el doctorat. Fontserè trià un tema d’astronomia per a la seva memòria de doctorat (la rotació del Sol).
  3. Un cop doctorat, Fontserè tornà a Catalunya el 1893 i la seva primera ocupació va ser la d’encarregat dels observatoris astronòmic i meteorològic de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona. L’Acadèmia creà el Servei Horari Oficial, i Fontserè es va fer càrrec de les operacions diàries de mesura del temps local i de manteniment de l’hora de diferents rellotges públics.
  4. El 1894, Fontserè va rebre l’encàrrec de preparar el projecte per crear l’Observatori de Barcelona, el qual va acabar esdevenint l’Observatori Fabra, que havia de portar a terme treballs en dos àmbits de coneixement, astronomia i geodèsia, amb tres objectius: establir un servei horari i de l’estació central de la xarxa meteorològica de Catalunya, impulsar estudis astrofísics, el càlcul i la publicació d’efemèrides i impulsar l’estudi de la sismologia a Barcelona.
  5. Entre 1899 i 1900, Fontserè ocupà les càtedres de Geodèsia i Mecànica Racional a la Universitat de Barcelona; d’aquesta darrera càtedra es va fer càrrec durant més de 30 anys.
  6. L’any 1910 es constituí la Societat Astronòmica de Barcelona, fet que materialitzava una vella aspiració dels amants de l’astronomia a Catalunya. Fontserè en va ser escollit president i, durant la seva presidència, la societat va organitzar una gran exposició sobre estudis lunars amb una clara vocació didàctica d’acostar l’astronomia al públic.
  7. El 1913, Fontserè va participar en l’impuls de l’Estació Aerològica de Barcelona, els estudis de la qual van contribuir de manera destacada al coneixement dels vents costaners catalans i de la climatologia catalana, a més d’esdevenir un servei fonamental per a l’aviació quan es van començar a organitzar les primeres línies regulars.
  8. El 1919, el Consell Permanent de la Mancomunitat de Catalunya, presidida per Josep Puig i Cadafalch, autoritzà la creació del Servei Meteorològic de Catalunya, que es materialitzà el març de 1921 i que Fontserè va dirigir al llarg de la seva existència (1921-1939).
  9. Amb motiu de l’Any Polar Internacional, l’any 1932, i amb la finalitat d’estudiar la circulació atmosfèrica entre les regions polars i les de baixes latituds, s’instal·là una estació al turó de l’Home, el cim més alt del Montseny, dissenyada amb vocació d’observatori meteorològic permanent, de gran valor per fer recerca gràcies a la seva situació excepcional a prop del mar i dels Pirineus.
  10. Durant la Guerra Civil (1936-1939), el Servei Meteorològic de Catalunya va continuar la seva activitat científica. En acabar el conflicte, els materials del servei van ser confiscats per les tropes franquistes (arxiu, plaques fotogràfiques de núvols, fons de publicacions, biblioteca i instrumental). Sortosament, els fons del servei van ser retornats a la Generalitat de Catalunya poc després del seu restabliment.

En acabar la Guerra Civil, Fontserè tenia 69 anys. Encara va viure 31 anys, amb una salut força bona, la qual cosa li va permetre rebre força homenatges durant la seva jubilació. Destaquen els homenatges de 1945 (amb motiu dels 50 anys del Servei Horari Oficial municipal), de 1950 (un acte privat a casa de Lluís Bonet Garí, convocat per la Societat Catalana de Geografia amb motiu dels 80 anys de Fontserè) i de 1960 (amb motiu dels seus 90 anys, l’Acadèmia de Ciències publicà un recull de treballs biogràfics a càrrec de Ramon Jardí i de Josep Maria Orts). Als 100 anys (1970), l’Ajuntament de Barcelona li atorgà la medalla d’or de la ciutat. També fou homenatjat per l’IEC, Òmnium Cultural i Ràdio Barcelona. Fontserè va morir el 18 de setembre de 1970.

El butlletí electrònic RECERCAT també homenatja Fontserè

El darrer número del butlletí RECERCAT, el butlletí de la recerca a Catalunya, publicat des de la Secretaria d’Universitats i Recerca, és un número commemoratiu dedicat a  Fontserè (accés al videosumari del número per veure’n algunes de les notícies). En aquest butlletí especial els lectors trobaran continguts relacionats amb els àmbits de coneixement de Fontserè (meteorologia, sismologia, astronomia, clima…); aquest esperit amara bona part del número, des del bit terminològic fins als recursos educatius, passant per la resta de seccions. 

Xavier Lasauca i Cisa
Blog L’ase quàntic

Altres anotacions relacionades amb figures científiques rellevants publicades per l’autor a Des de la Mediterrània:

Recerca 2.0, Ciència 2.0, xarxes socials, dones i ciència, universitats, open access, open science, innovació a l'Administració, open data...

Tagged with: , , , , ,
Arxivat a Ciència i Tecnologia
%d bloggers like this: