Sant Jordi 2023: tres recomanacions

Posted on 22/04/2023 by Xavier Lasauca i Cisa

S’acosta Sant Jordi! En aquest article us recomano un còmic sobre el primatòleg Jordi Sabater Pi, un llibre divulgatiu escrit per Albert Einstein i un llibre sobre dones de ciència.

Rara avis. La insòlita vida de Jordi Sabater i Pi

La novel·la gràfica Rara avis. La insòlita vida de Jordi Sabater Pi, de Raúl Deamo (guionista) i Tyto Alba (dibuixant), es va presentar a la Universitat de Barcelona el passat mes de desembre, l’any en què es va commemorar el centenari del naixement de Jordi Sabater Pi. L’obra narra l’apassionant història del primatòleg que va descobrir el Floquet de Neu i en reivindica la figura de científic autodidacta i el seu important llegat. Ho fa a partir de les explicacions de diverses persones que el van conèixer (com ara el seu fill Oriol, deixebles i col·laboradors seus, experts en Guinea, etc.) i de tot un seguit de fotografies i dibuixos del mateix Sabater Pi, així com de correspondència personal. Tots aquests elements aporten valor documental al còmic.

Primatòleg, etòleg, etnòleg i doctor en Filosofia i Lletres, en l’especialitat de psicologia, Sabater va ser el primer de descriure noves espècies de primats i el descobridor de diversos comportaments culturals relacionats amb aquestes espècies. Va iniciar-se en l’etologia i l’antropologia durant la seva estada a l’antiga colònia espanyola de Guinea Equatorial entre els anys 1940 i 1969, on va començar les seves recerques de camp, que el van portar a ser considerat una de les primeres autoritats mundials en l’estudi dels primats en estat natural, dels amfibis i d’algunes aus africanes. A l’Àfrica també va aprendre la llengua dels indígenes fang i la seva cultura. Pel que fa a la troballa de Floquet de Neu, la considerava una anècdota mediàtica que va eclipsar els seus valuosos descobriments científics.

A més de publicar, entre d’altres, una obra de referència com ara El chimpancé y los orígenes de la cultura, cal destacar també que Sabater Pi va ser un excel·lent il·lustrador de la natura; l’any 2000 va donar a la Universitat de Barcelona, concretament al CRAI de Belles Arts, el seu arxiu personal, que incloïa la seva obra científica i gràfica i la seva biblioteca especialitzada. Es tracta d’una col·lecció amb més de 2.000 dibuixos, aquarel·les i apunts al natural que també conté llibres, revistes, cartes i objectes etnològics africans.

Referència: Deamo, Raúl. Alba, Tyto. Sant Cugat del Vallès: Símbol Editors, 2023. 100 pàgines ISBN: 9788418696169.

2. La relativitat a l’abast de tothom

L’any 1917, un físic nominat al premi Nobel publicà un assaig breu però extraordinari, ple d’idees lluminoses sobre l’espai, el temps i l’univers. La relativitat a l’abast de tothom fou la primera exposició accessible d’una teoria revolucionària que avui, més de cent anys després, constitueix una part essencial del nostre coneixement del món físic. Albert Einstein (1879-1955) no era encara una celebritat mundial, i Europa estava sumida en una gran guerra. Així comença la introducció d’aquesta obra, l’edició i traducció de la qual han estat a cura de de Xavier Roqué, historiador de la ciència i professor de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Després d’una dècada de treball i discussió amb amics i col·legues, que havia culminat a Berlín amb la formulació de la relativitat general, Einstein decidí escriure un llibre per posar la nova teoria a l’abast de tothom. «Si no ho faig —digué—, no l’entendran, tan senzilla com és en el fons». Amb aquestes paraules, adreçades al seu amic Michele Besso (1873-1955), Einstein no ironitzava pas, perquè la relativitat es basa en raonaments sensibles, lligats a la percepció comuna del moviment i la gravetat. Podem percebre el moviment uniforme? Com experimenta el pes una persona que cau? Reflexionar sobre aquestes preguntes simples fou el primer pas per capgirar tot allò que havíem après o crèiem saber sobre la llum i l’univers.

La primera part del llibre està dedicada a l’anomenada relativitat especial, i tracta qüestions com ara el contingut físic de les proposicions geomètriques, el sistema de coordenades de Galileu, el concepte de temps en la física, la relativitat de la simultaneïtat i del concepte de distància espacial, la transformació de Lorentz, l’experiment de Fizeau i l’espai quadridimensional de Minkowski.

La segona part de l’obra està dedicada a la relativitat general. Einstein hi descriu les característiques principals del camp gravitatori i parteix de la igualtat de les masses inercial i gravitatòria com a argument a favor del postulat de la relativitat general per acte seguit analitzar fins a quin punt són insatisfactoris els fonaments de la mecànica clàssica i els de la relativitat especial. A continuació exposa per quin motiu el continu espaciotemporal de la relativitat especial és euclidià mentre que el de la relativitat general és no-euclidià, per acabar encarant la solució al problema de la gravitació a partir del principi de relativitat general.

En la tercera part (la més breu del llibre), Einstein ens obsequia amb algunes consideracions sobre l’Univers com un tot que incideixen en les dificultats cosmològiques de la teoria newtoniana i en la possibilitat d’un món finit i tanmateix no limitat. Complementen l’obra cinc apèndixs que, en un to molt divulgatiu, expliquen les transformacions de Lorentz, l’espai quadridimensional de Minkowski i l’estructura de l’espai en la relativitat general.

Haig de confessar que vaig descobrir aquesta obra d’Einstein en la conferència que l’editor del llibre, Xavier Roqué, va impartir durant l’interessant acte institucional que la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona va celebrar el passat 23 de febrer, amb motiu de la commemoració dels 100 anys de la visita d’Einstein a Catalunya. En la conferència (i també en el pròleg del llibre), el professor Roqué va explicar que Einstein «no fomentava la diferenciació entre ciència i humanitats», sinó que «concebia l’exposició de les seves idees com un deure intel·lectual i social». Així, l’obra conté un relat personal i immediat sobre el procés de creació científica, en què les idees apareixen «en l’ordre i el context en què foren concebudes». De fet, segons Roqué, Einstein havia elogiat els autors capaços de permetre al lector «experimentar el plaer de la recerca i del descobriment, el curs viu del pensament, comprendre amb claredat les circumstàncies que determinaren la tria d’un camí abans que cap altre», i per aquest motiu, mentre gaudim de la lectura d’aquest breu llibret, acompanyem el seu autor en un camí de descobriment i emoció intel·lectual.

Referència: Einsten, Albert. Santa Coloma de Queralt: Obrador Edèndum, 131 pàgines ISBN: 9788494756641.

3. Dones de ciència. 50 pioneres valentes que van canviar el món

És ben sabut que al llarg de la història les dones de ciència gairebé sempre han topat amb múltiples obstacles per desenvolupar la carrera investigadora. Sovint no tenien un espai on treballar, no rebien finançament i tampoc no reconeixien la seva tasca. Per exemple, com que no podia entrar a la universitat perquè era una dona, Lise Meitner va fer els seus experiments de radioquímica en un soterrani; o és el cas de Cecilia Payne-Gaposchkin, que després de fer un dels descobriments més importants en l’àmbit de l’astronomia, va rebre molt poc reconeixement i només va ocupar el càrrec d’assistenta tècnica.

Dones de ciència. 50 pioneres valentes que van canviar el món es fa ressò de les fites de Meitner, Payne-Gaposchkin i 48 científiques intrèpides més que han preparat el camí per a les pròximes generacions d’enginyeres, biòlogues, matemàtiques, metgesses, físiques… Es tracta d’un llibre escrit en un to molt divulgatiu que posa en relleu les contribucions de cinquanta dones notables en els camps de la ciència, la tecnologia, l’enginyeria i les matemàtiques, des del món antic fins als nostres dies, des de l’astrònoma egípcia Hipàtia fins a la matemàtica iraniana Maryam Mirzajani.

Entre les pioneres que hi apareixen, podem trobar figures tan conegudes com Marie Curie, Rosalind Franklin i Jane Goodall, i altres de no tan conegudes com Rachel Carson, que ja a principis del segle XX va advertir sobre els efectes nocius dels pesticides en el medi ambient i la contaminació creixent; també podem trobar dones populars pel seu vessant no científic, com és el cas de l’actriu Hedy Lamarr, de la qual descobrirem que va dissenyar una tecnologia que seria la base del GPS, el wifi i el Bluetooth.

Aquesta col·lecció d’històries apassionants, bellament il·lustrades per l’autora del llibre, també inclou infografies sobre temes rellevants en camps relatius a la ciència i un glossari científic il·lustrat.

La lectura del llibre també m’ha portat el bon record de la celebració de l’acte de la 2a edició del Concurs de Scikus amb Perspectiva, organitzat per l’Associació Catalana de Comunicació Científica l’any passat, on aquesta obra era un dels premis.

Referència. Ignotofsky, Tachel. Estrella polar, 2018. 128 pàgines. ISBN 9788491376323.

Xavier Lasauca i Cisa
Blog L’ase quàntic

Altres recomanacions de llibres publicades per l’autor:

“La Terra en perill. L’impacte d’asteroides i cometes”, de Josep M. Trigo
“Los secretos del bosón de Higgs”, d’Antonio Pich
50 coses que cal saber sobre física
Sobre supercordes, Feynman i un llibre de Brian Greene
“Química”, de Weike Wang, o la dura vida del doctorand
8 estratègies per llegir més llibres
Poesia 2.0 al TERMCAT
Sant Jordi 2015: tres recomanacions i 32 piulades de poesia
Sant Jordi 2013: tres recomanacions
Logicomix, una recerca èpica dels fonaments de les matemàtiques
Nous contes de la Laura i en Joan: acostem la ciència als més petits!
Fem ciència jugant… amb els contes de la Laura i en Joan!