Potser em deixin les paraules o potser em deixeu vosaltres o només els anys em posin a mercè d’alguna onada, a mercè d’alguna onada. Mentre tot això m’arriba, que a la força ha d’arribar-me, potser tingui temps encara de robar-li…
Arxiu del Blog
Vida
Tagged with: declivi, Lluís Llach, Nu, poesia, Somniem, vellesa, Verges 2007, Vida
Arxivat a Cultura i Societat
Arxivat a Cultura i Societat
Art, comunicació i innovació
L’art sempre representa quelcom, comunica una informació, però mai es representa en la seva forma, so, color, moviment o sentiment literals. A diferència amb el que succeeix amb altres formes de comunicació, aquesta representació, per a ser art, ha de…
“A un olmo seco”
“Al olmo viejo, hendido por el rayo y en su mitad podrido, con las lluvias de abril y el sol de mayo algunas hojas verdes le han salido. ¡El olmo centenario en la colina que lame el Duero! Un musgo…
Tagged with: A un olmo seco, Antonio Machado, Campos de Castilla, desgràcia, poesia
Arxivat a Cultura i Societat
Arxivat a Cultura i Societat
Boicot a la indústria catalana durant el franquisme
Dionisio Ridruejo (1912-1975), que durant la guerra civil espanyola fou, a la zona franquista, “Director General de Propaganda” i “Consejero Nacional de F.E.T. y de las J.O.N.S.”, reconeixia en el seu llibre “Escrito en España”, publicat a Buenos Aires el…
Tagged with: boicot, Catalunya, Dionisio Ridruejo, franquisme, indústria, Josep Benet
Arxivat a Cultura i Societat
Arxivat a Cultura i Societat
Aquesta soledat ascla les pedres…
Aquesta soledat ascla les pedres i sent, de dins, un oratge salvatge de versos tendres. Tant t’he esperat, aquesta nit, i, en obrir la porta, només he trobat l’ombra furtiva de tants silencis. Josep Lluís Roig Els versos anteriors de…
Tagged with: El marbre del desig, Josep Lluís Roig, poesia, Sal lenta, soledat
Arxivat a Cultura i Societat
Arxivat a Cultura i Societat
Ara saps que la mort no és morir-te
Ara saps que la mort no és morir-te sinó que mori algú estimat. La teva mort no et convida al tètric espectacle: te’n fa protagonista, i deu ser trist. Però més trist és veure l’agonia lenta d’algú que estimes, com…
Tagged with: Llibre d'absències, Miquel Martí i Pol, mort, poesia, Torna al teu clos
Arxivat a Cultura i Societat
Arxivat a Cultura i Societat
Cançó dedicada a un censor
Bon senyor: quitequetacotecut. T’escric submís, no vull pas, quitequetacotecut, ofendre-us ni desobeir, però sabeu, com que sempre m’escapceu, vull consultar si aquests mots, són d’agrat al vostre cor, que tant poèticament va tallant. I els mots són: quitepan… no hi…
Tagged with: Bon senyor, cançó, censor, censura, Com un arbre nu, franquisme, Lluís Llach
Arxivat a Cultura i Societat
Arxivat a Cultura i Societat
“A Pablo Neruda, en el corazón”
“No dormireis, malvados de la espada, cuervos nocturnos de sangrientas uñas, tristes cobardes de las sombras tristes, violadores de muertos. No dormireis. Su noble canto, su pasión abierta, su estatura más alta que las cumbres, con el cántico libre de…
Tagged with: A Pablo Neruda, en el corazón, homenatge, Pablo Neruda, poema, Rafael Alberti
Arxivat a Cultura i Societat
Arxivat a Cultura i Societat
Digues, foll: si et desamava ton Amat, què faries?
-Digues, foll: si et desamava ton Amat, què faries?-. Respòs, e dixit que amaria, per ço que no morís, com sia cosa que desamor sia mort, e amor sia vida. Ramon Llull El fragment anterior pertany al Llibre d’Amic e…
“Amores”
A la cançó “Amores” Mari Trini (1947-2009) es lamenta de la brevetat dels amors que van passant per les nostres vides: “Amores se van marchando, como las olas del mar… Amores se vuelven viejos, antes de empezar a amar”. La…
Des de la Mediterrània 