El 10 de juliol de 1946, una nena de Sudàfrica, de nom Tyfanny, escrivia una carta a Albert Einstein (1879-1955) en un fragment de la qual deia: Probablement l’hagués escrit fa ja molt de temps, però no sabia que vostè…
Arxiu del Blog
El particular sentit de l’humor d’Einstein
Tagged with: Albert Einstein, Alice Calaprice, carta, Dear Professor Einstein, mort, sentit de l'humor
Arxivat a Cultura i Societat
Arxivat a Cultura i Societat
El càstig físic a les escoles
“Durante siglos, y hasta hace muy poco, fue legal el castigo de los niños en las escuelas inglesas. Democráticamente, sin distinnción de clases, la civilización adulta tenía el derecho de corregir la barbarie infantil azotando a las niñas con correas…
“Agua maldita”
“Conocemos a Nostradamus por sus profecías, que siguen siendo bestsellers en el mundo. Ignoramos que Nostradamus fue también médico, un médico insólito, que no creía en las sanguijuelas y contra las pestes recetaba aire y agua: aire que ventila, agua…
Tagged with: Agua maldita, aigua, bany, banys públics, Eduardo Galeano, Espejos. Una historia casi universal, higiene, Isabel de Castilla, Nostradamus
Arxivat a Cultura i Societat
Arxivat a Cultura i Societat
A Margalida
Vas marxar no sé on. Ni els cims ni les aus no et saben les passes. Vas volar sens dir res deixant-nos només el cant del teu riure. No sé on ets, Margalida, però el cant, si t’arriba, pren-lo com…
Arxivat a Cultura i Societat
“El Mal copia al Bien”
“En uno de sus frescos, en una capilla de Padua, el Giotto mostró los tormentos que los diablos infligían a los pecadores en el infierno. Como en otras obras de otros artistas de la época, los instrumentos del suplicio infernal…
Tagged with: Eduardo Galeano, El Mal copia al Bien, Espejos. Una historia casi universal, Giotto, inquisició, Tortura
Arxivat a Cultura i Societat
Arxivat a Cultura i Societat
Cafè amarg
Deixem-ho ben clar, jo no volia que fóssim amics ni prendre un cafè a mitja tarda, mentre tu parlaves de tu i jo t’escoltava; jo volia parlar de nosaltres mentre el cafè fumejava, i arribat el silenci prendre’t a tu,…
I som on som
Cap dels prodigis que anunciaven taumaturgs insignes no s’ha complert i els anys passen de pressa. [….] I som on som; més val saber-ho i dir-ho [….] De res no ens val l’enyor o la complanta, [….] Tenim a penes…
Tagged with: Ara mateix, cançó, Història, I amb el somriure, Jocs, L'àmbit de tots els àmbits, la revolta, Lluís Llach, Miquel Martí i Pol, poesia, poetes
Arxivat a Cultura i Societat
Arxivat a Cultura i Societat
L’Elionor
L’Elionor tenia catorze anys i tres hores quan va posar-se a treballar. Aquestes coses queden enregistrades a la sang per sempre. Duia trenes encara i deia: -sí, senyor- i -bones tardes-. La gent se l’estimava, l’Elionor, tan tendra, i ella…
Tagged with: fàbrica, L'Elionor, La fàbrica, Miquel Martí i Pol, poesia, treball, treball infantil
Arxivat a Cultura i Societat
Arxivat a Cultura i Societat
Benvinguda siga l’estança
Benvinguda siga l’estança del foc de la casa, feta tant per als pietosos com per als perversos. Anem a ella buscant els plaers i al paradís entrem des de l’infern. Ibn Khafaja En el poema anterior és la versió catalana…
Tagged with: foc, Ibn Khafaja, Ibn Khafaja. Jardí ebri. Tria del divan, Josep Piera, Josep Ramon Gregori, llar, llar de foc, poesia
Arxivat a Cultura i Societat
Arxivat a Cultura i Societat
El meu gos
Era un gos notable per moltes circumstàncies, d’un intel·lecte que, tard o d’hora, tothom que feia la seva coneixença acabava per envejar-li. Era serè, mesurat, no formava mai cap judici sense sospesar les coses des de punts de vista oposats…
Tagged with: Cròniques de la veritat oculta, gos, La revolta del terrat, Pere Calders
Arxivat a Cultura i Societat
Arxivat a Cultura i Societat
