Va anar d’un pèl que no existís. Només hi havia una ridículament ínfima possibilitat de ser, però vaig ser. Ningú no em va escollir; a tot estirar, van escollir algú, qui fos, per tal que la cadena no es trenqués.…
Arxiu del Blog
Prejudicis
Tinc raons serioses per creure que el planeta d’on venia el petit príncep és l’asteroide B 612. Aquest asteroide només ha estat vist amb el telescopi una sola vegada, per un astrònom turc. Quan el descobrí, en féu una gran…
Assumiràs la veu d’un poble
Assumiràs la veu d’un poble, i serà la veu del teu poble, i seràs, per a sempre, poble, i patiràs, i esperaràs, i aniràs sempre entre la pols, et seguirà una polseguera. I tindràs fam i tindràs set, no podràs…
Tagged with: Assumiràs la veu d'un poble, compromís, poesia, Vicent Andrés Estellés
Arxivat a Cultura i Societat
Arxivat a Cultura i Societat
“Nuestro español bosteza”
“Nuestro español bosteza. ¿Es hambre? ¿Sueño? ¿Hastío? Doctor: ¿tendrá el estómago vacío? -El vacío es más bien en la cabeza.” Antonio Machado Els versos anteriors, d’Antonio Machado (1875-1939), pertanyen a “Provervios y cantares”, que forma part de “Campos de Castilla”…
Tagged with: analfabetisme, Antonio Machado, Campos de Castilla, Espanya, poesia, Provervios y cantares
Arxivat a Cultura i Societat
Arxivat a Cultura i Societat
Oda a Espanya
Escolta, Espanya, la veu d’un fill que et parla en llengua no castellana: parlo en la llengua que m’ha donat la terra aspra: en’questa llengua pocs t’han parlat; en l’altra, massa. T’han parlat massa dels saguntins i dels que per…
Diré el que dic
Amb quatre mots es serva l’edifici. No els diré pas. Diré que és poc amè aquest bocí de temps que ens toca viure, que no hi ha ocell sense vesc a les ales ni home sense pèl a les aixelles.…
Tagged with: autocensura, censura, Diré el que dic, franquisme, La pell del violí, Miquel Martí i Pol, poesia
Arxivat a Cultura i Societat
Arxivat a Cultura i Societat
La vaca suïssa
Quan jo m’esmerço en una causa justa com mon Tell sóc adusta i arrogant: prou, s’ha acabat! Aneu al botavant vós i galleda i tamboret de fusta. La meva sang no peix la noia flaca ni s’amistança amb el cafè…
El català no es trenca
Quan estem aprenent una llengua, posem per cas l’anglès, tothom considera normal que ens equivoquem, que ens facin falta paraules, que ens ajudem amb gestos, paraules en la nostra llengua barrejades, que pronunciem malament, etc. En canvi, amb el català,…
Ibn Battuta, el viatger incansable
Abu Abdullah Mohamed, nascut a Tànger i conegut com a Ibn Battuta, té la fama de ser el més gran viatger musulmà de l’Edat Mitjana. Va viatjar des de l’any 1325 al 1355, per llocs com Àfrica, la Índia, Rússia…
Les sirenes
Des de molt antic, es té notícia de la presència de sirenes a la Mediterrània. Al temps de la Grècia clàssica, es deia que eren dones, de cintura amunt, i ocells amb urpes, de cintura avall, que vivien en illes…
