Arxiu del Blog

Fer coses a contracor

“Nos enferma seguir haciendo lo que no queremos. A menudo nos enferma físicamente. De hecho, según pasa el tiempo estoy cada vez más convencido de que cuando alguien presenta molestias físicas crónicas e inidentificables, la mejor pregunta que se le

Tagged with: , ,
Arxivat a Cultura i Societat

Lletra de creença

Ja no crec en els mots. Només crec en els ulls. No escolteu la veu fonda en la mirada? Ramon Guillem El poema anterior, Lletra de creença, pertany al llibre de poemes Celebració de la mirada (2005), de Ramon Guillem.

Tagged with: , ,
Arxivat a Cultura i Societat

Poema del jo

A Empar Cubells Jo sóc aquell que ja no és qui açò escrivia ara fa res. Sóc ara un altre que tampoc és ja qui pensava que ja no era aquell que deia, il·lús, solemne, jo sóc aquell. Qui serà

Tagged with: , ,
Arxivat a Cultura i Societat

Singulars delicadeses del masclisme

En Manuel de Pedrolo (1918-1990) escrivia el 22 de febrer de 1986 la següent reflexió al seu diari: De vegades es parla de publicacions, de textos, poc recomanables a les dones. També pot ser que, en una conversa, algú exclami

Tagged with: , ,
Arxivat a Cultura i Societat

Les faules d’Isop

Una de les faules d’Isop més conegudes, potser, és la del pastor bromista: Un pastor que menava el seu ramat un tros lluny del poble feia sempre aquesta broma: cridava auxili als veïns dient que uns llops s’havien llançat sobre

Tagged with: ,
Arxivat a Cultura i Societat

El mite del foc robat

A la Mediterrània tenim el mite grec que Prometeu robà el foc als déus de l’Olimp per lliurar-lo als homes. A l’Amèrica del Sud hi ha un mite guaraní que diu que el Pare Primer robà el foc als gegants

Tagged with: , ,
Arxivat a Cultura i Societat

“Si se calla el cantor”

“Si se calla el cantor calla la vida porque la vida misma es todo un canto. Si se calla el cantor muere de espanto la esperanza, la luz y la alegría. Si se calla el cantor se quedan solos los

Tagged with: , , ,
Arxivat a Cultura i Societat

Estadístiques sobre l’ús i l’efectivitat del paper enganxa mosques

Durant la segona guerra mundial, un oficial destinat a un lloc administratiu s’adona de com és d’absurd que, periòdicament, hagi de comunicar al quarter general tot de detalls sobre el material d’ús diari de la base i, per tal de

Tagged with: , ,
Arxivat a Ciència i Tecnologia

Són els nostres somnis previsibles?

Són els nostres somnis previsibles? És possible que, si no ho són, ho puguin acabar essent, estant sotmesos, com ho estem, cada cop més, a unes mateixes entrades d’informació, a la mateixa cultura globalitzada, al mateix cinema, a la mateixa

Tagged with: , , ,
Arxivat a Cultura i Societat

De com sorgeix l’afecte

[…] -Vine a jugar amb mi -digué el petit príncep-: estic molt trist … -No puc -digué la guineu-, no hi puc jugar, amb tu. No estic domesticada. -Ah! perdona -va fer el petit príncep. Però, després d’una reflexió, afegí:

Tagged with: , , ,
Arxivat a Cultura i Societat

Subscriviu-vos-hi gratuïtament i rebreu els nous articles al vostre correu!

RSS
RSS