Una biopel·lícula o biofilm és una comunitat microbiana adherida a una superfície a través d’una matriu polimèrica autodesenvolupada que, alhora, estructura aquesta comunitat. En el medi marí, la superfície d’objectes que hi ha caigut recentment és susceptible de colonització microbiana.…

En el 1910, A. Conor i A. Bruch descrivien, a partir d’anys d’experiència a Tunis, una febre eruptiva, que sospitaven que podia ser una peculiaritat de la regió. Charles Nicolle (1866-1936), director de l’Institut Pasteur de Tunis (i Premi Nobel…

Les terres ermes (badlands) i els escorrancs o aragalls són àrees sotmeses a una forta erosió i que, en conseqüència, tenen una ràpida evolució geomorfològica. Un grup d’investigadors encapçalats per J. A. Ballesteros Cánovas, de l’Institut de Ciències Ambientals de…

En termes generals, en espècies poiquilotèrmiques o ectotèrmiques, en les quals la temperatura corporal varia segons la temperatura ambiental, hi ha una relació inversa entre aquesta temperatura ambiental i la mida corporal. Així, dins d’una mateixa espècie i amb totes…

El passat 24 de novembre vaig acompanyar Javi Polinario en la presentació del seu llibre Cómo divulgar ciencia a través de las redes sociales (Editorial Círculo Rojo) en el Col·legi de Periodistes de Catalunya. Aquest post és un breu resum…

La presència de peròxid d’hidrogen (H2O2) en els oceans s’explica per processos fotoquímics. Tot i amb tot, en les aigües abissals, per sota de zona a on arriba la llum solar, les concentracions de H2O2 persisteixen, assolint valors de l’ordre…