Pels cingles de Mariola vaig igual que un pelegrí. Olc la ginesta, la sàlvia, l’espígol i tot em diu una rara melangia de càntic esborradís que grava en la pedra grisa segles de calma. En el cim l’àguila explora l’immens…
Arxiu del Blog
Escenes favorites: El mismo amor, la misma lluvia
En aquesta ocasió he seleccionat una escena de la pel·lícula “El mismo amor, la misma lluvia” dirigida l’any 1999 per Juan José Campanella. Va ser un film que es va inscriure en un nou cinema argentí que va conèixer èxits…
Vam veure arribar el dia….
Vam veure arribar el dia que els nens que jo havia vist jugar al carrer amb pistoles de fusta, amb tiradors d’agulla d’estendre o amb espases de llistons van abandonar les joguines i amb armes de foc van marxar al…
Arxivat a Cultura i Societat
The Pacific
De vegades parlem en aquest bloc de sèries de televisió d’una coneixença molt relativa en tant que s’emeten en la plataforma de pagament. No obstant això, el fet que Antena 3 haja començat a emetre The Pacific l’esplèndida minisèrie de…
Arxivat a Cultura i Societat
Com el Far West, no hi ha res
Diu que hi ha una tribu d’indis a l’Oest americà, que té alguna retirada amb el Poble Català. No hi ha tribu més ufana sota la capa del sol, són i seran gent Apatxe, tant si es vol com si…
Tagged with: cançó, Com el Far West no hi ha res, estatut, franquisme, La Trinca, Nou de Trinca, transició
Arxivat a Cultura i Societat
Arxivat a Cultura i Societat
Balada
He fugit amunt, amunt, amb la meva enamorada. Quan la mort vindrà a trucar el silenci li dirà: ja són fora. Alçarà, vençuda, els ulls cap a la muntanya esquerpa. Un mantell el sol ponent teixirà, de roig ardent, per…
El rèptil que portem dins
L’evolució ha comportat per al cervell humà la possibilitat de treballar amb tres cervells a la vegada, el més antic, el Reptilià, el Límic i el més modern, el Neocòrtex.
Duran, tens raó; sigues conseqüent
Fa temps que ho ve dient Jordi Pujol: se li han acabat els arguments per a rebutjar l’independentisme. I com ell, altres polítics i intel•lectuals que s’havien situat sempre dins del cap del federalisme o d’una Espanya descentralitzada i respectuosa…
Arxivat a Cultura i Societat
Cançó de matinada
Ens ho ha de dir la veu tremolosa i trista d’un campanar. Un cop de llum i el crit de d’una garsa que ha despertat amb fam i busca per entre blats i civades qualsevol cosa per omplir el pap.…
‘Argh!’, retrobament amb el còmic
Durant els anys 90, servidor va ser un gran devorador de còmics. Gràcies, en part, a l’herència d’un dels meus cosins de Massalfassar (Horta Nord), que em deixà una fantàstica col·lecció de números de Totem, El Víbora i 1984 amb els quals vaig…
Arxivat a Cultura i Societat
Des de la Mediterrània 