L’especialització tròfica del tallarol capnegre a la vora del riu Tua (Ornitologia mediterrània, 51/2023)

La teoria de la recerca òptima d’aliment, tal com fou enunciada en el 1966 per Emlen, Mac-Arthur & Pianka, ens diu que el nínxol tròfic d’una població biològica s’expandirà en períodes d’escassedat de l’aliment. En efecte, en aquests períodes, els

Arxivat a Ciència i Tecnologia

La classificació del gènere de trematodes paràsits ‘Scaphanocephalus’ (Helmintologia mediterrània, 50/2023)

Dins del gènere de trematodes opistòrquids s’inclouen en la classificació actual tres espècies. Totes tres tenen un cicle vital parasitari que cursa de primer en peixos marins com a hostes intermediaris (és a dir, dels estats larvaris del cuc) i

Arxivat a Ciència i Tecnologia

La biodiversitat després dels grans incendis forestals d’Andilla i de Cortes del 2012 (Ecologia mediterrània, 49/2023)

Juli G. Pausas, científic del Centre d’Investigacions sobre Desertificació (CIDE-CSIC), és interessat especialment en l’ecologia del foc i en la regeneració dels ecosistemes després d’un gran incendi. En un altre ocasió ens hem ocupat de la seva recerca sobre les

Arxivat a Ciència i Tecnologia

Extrems hídrics i qualitat de l’aigua del Llobregat (Hidrologia mediterrània, 48/2023)

Aquesta setmana la zona abastida per les aigües del Ter i del Llobregat han entrat en un estat de preemergència després de mes de tres anys de sequera. El mes de gener es complirà el quart aniversari de la tempesta

Arxivat a Ciència i Tecnologia

Blogs col·lectius

El que caracteritza un blog col·lectiu com aquest, Des de la Mediterrània, és que en lloc d’un bloguer, o una bloguera, autors del blog hi ha un col·lectiu de bloguers i/o blogueres autors i autores de les diferents entrades del

Arxivat a Ciència i Tecnologia

Els hàbitats d’algues vermelles coral·lines a la plataforma continental de Blanes (Ecologia mediterrània, 47/2023)

‘Maërl’ és una paraula bretona per designar un sediment mòbil calcari utilitzat com a esmena agrícola. El terme també es pot fer servir per l’hàbitat on es genera aquest sediment biogènic, producte de l’acumulació d’algues vermelles coral·lines. Entre els hàbitats

Arxivat a Ciència i Tecnologia

Dues generacions de canvis en la pagesia europea (Geografia mediterrània, 46/2023)

El sector primari a Europa ha experimentat una gran transformació en els darrers cent anys, accelerada de dècada a dècada. Entendre’n els mecanismes d’aquests canvis és una de les finalitats de la tesi doctoral de Franziska Mohr, elaborada entre la

Arxivat a Cultura i Societat

Cirurgia i antibiòtics per tractar un cas de brucel·losi (Medicina mediterrània, 45/2023)

La revista Case Reports inclou aquesta setmana el cas d’un pagès iranià de 23 anys ingressat per brucel·losi a l’Hospital Universitari Shahid Behesti de Teheran, tal com ho expliquen com a autors corresponsals Seyed Mohsen Mirhosseini i Mahdi Rezaei. En

Arxivat a Ciència i Tecnologia

El Concurs de Microrelats sobre ètica i ciència del Punt Científic de Montbau ja té guanyadors!

Estic molt content perquè recentment m’han atorgat el primer premi de l’edició d’enguany del Concurs de Microrelats sobre ètica i ciència del Punt Científic de Montbau. En aquest article podreu accedir al microrelat guanyador: espero que us ho passeu tan

Tagged with: , , , , , , , , , , ,
Arxivat a Ciència i Tecnologia

La qualitat de la dieta en pacients italians d’esclerosi sistèmica (Nutrició mediterrània, 44/2023)

Sota el nom d’esclerodèrmia es designa un grup de malalties autoimmunitàries que es manifesten en un enduriment de la pell. En la forma més greu l’atac autoimmune també arriba òrgans internes i llavors hom parla d’esclerosi sistèmica (SSc). L’esclerosi sistèmica

Arxivat a Ciència i Tecnologia