El relat base dels “Homes artificials” (1912), de Frederic Pujulà, és un conte publicat al número 207 de Joventut, el 28 de gener del 1904, titulat “El Codi de la No-llei, o el radical doctor Pastetes i el sopar de…
Els dotze homes artificials del doctor Pericard (X) – Kappa i la força bruta
Arxivat a Cultura i Societat
“The thin ice”
[…] “If you should go skating” (Si anessis a patinar) “On the thin ice of modern life” (Sobre el gel prim de la vida moderna) “Dragging behind you the silent reproach” (Arrossegant darrere teu el retret silenciós) “Of a million…
L’ànima d’un hàmster
Fins i tot un diari de prestigi com El País té lloc per algunes cròniques prescindibles. És el cas de la mort d’un hàmster, descrita amb tot luxe de detalls per Jacinto Antón en l’edició impresa del diari de dissabte.…
Arxivat a Cultura i Societat
Els orígens canins del Reial Madrid
Feia temps que sospitava que la plantilla del Reial Madrid tenia uns orígens canins. Una petita recerca m’ho ha confirmat. Vet aquí la prova. Àlex Ribes http://alexribes.wordpress.com/
Arxivat a Cultura i Societat
Open Data, dades obertes per a la ciutadania
Vaig començar a aprofundir en la temàtica de l’Open Data (o dades obertes) arran d’una sessió formativa impartida per Xavier Badosa a l’IDESCAT ara fa uns mesos. En aquesta presentació, Badosa ens mostrava l’emergència del concepte Open Data, amb diversos…
Escenes favorites: Los lunes al sol
No m’agraden les actituds radicals. Entre altres raons perquè ja fa temps que no crec en absoluts. La vida està plena de situacions on la generalització acaba convertint-se en un exercici de mediocritat intel·lectual difícil de pair. I, quan s’ha…
Arxivat a Cultura i Societat
Quan siguis molt velleta…
Quan siguis molt velleta, de nit, amb llum d’espelma, a la vora del foc, cabdellant i filant, diràs, meravellada, uns versos meus cantant: Ronsard va celebrar-me quan jo era una bellesa. I les teves criades, ja mig endormiscades damunt de…
Tagged with: amor, desdeny, Pierre de Ronsard, poesia, Quan siguis molt velleta..., Sonnets pour Hélène, vellesa
Arxivat a Cultura i Societat
Arxivat a Cultura i Societat
Les amistats extravagants
En això dels amics cadascú té els que té i no s’hi pot fer res, perquè el cor mana sobre la raó. A vegades un no comparteix els actes i les raons d’algunes amistats, però es mostra comprensiu o, si…
Arxivat a Cultura i Societat
Els farols del senyor Nadal
El tema de l’endeutament, el dèficit pressupostari de la Generalitat i els plans d’austeritat està prenent un aire entre grotesc, ridícul i demencial. El Govern espanyol, sabent que el seu nivell endeutament és el que sobrepassa els límits establerts per…
Arxivat a Cultura i Societat
Anells d’aigua
Creix la lluna dins l’anell, el meu anell d’aigua. Com em brillarà la mà amb la gota de rosada! La bona tarda de pluja ha fet respirar el jardí, que guarda com un tresor una gota a cada fulla. Aniré…
Tagged with: aigua, Anells d'aigua, cançó, jardí, Javier Mas, Maria del Mar Bonet, rosada
Arxivat a Cultura i Societat
Arxivat a Cultura i Societat
