Balada

La fàbrica, de Miquel Martí i PolLa noia rossa que treballa als aspis
espera un fill per la tardor. Passeja
un ventre heroic i té els peus tan inflats
que s’ha hagut d’estripar les espardenyes.
Ara treballa amb pena i cada tarda
se sent mig defallir perquè a la fàbrica
l’estiu és un vesper. Quan l’aspi volta
li roda el cap i tanca els ulls: enyora
la quietud de casa seva, el càntir
d’aigua fresca i el balancí de boga,
la inefable tendresa del marit
que haurà endreçat la cuina i que medita
la pàgina d’esports d’algun diari
a la penombra del terrat, i el lent
passeig de cada tarda de diumenge.

La noia rossa que treballa als aspis
s’entendreix molt sovint i ploraria
si se sabés vençuda pel destí,
incapaç de girar l’ordre dels fets
que algú ha establert.
Quan vingui la tardor
tindrà un fill desimbolt i agosarat
que en fer-se gran serà, potser, paleta
i cantarà enfilat a les bastides
com un home senzill que no tem res.

Miquel Martí i Pol

El poema anterior, Balada, d’en Miquel Martí i Pol (1929-2003), pertany al seu llibre de poemes La fàbrica (1972).

Oriol López

Quant a

M'agrada llegir i el món de la tecnologia.

Tagged with: , , ,
Arxivat a Cultura i Societat
4 comments on “Balada
  1. Tomàs ha dit:

    La senzillesa en forma de poema.

  2. yolanda ha dit:

    aquest poema m’agrada molt i el que la escrit si que en sap

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: