Per més que els diaris afirmin que els qui manen són els únics veritables representants de la Divina Providència. Per més que la televisió i la ràdio dilueixin els mots al bany maria del grotesc més inqualificable, tu, cada matí,…
Arxiu del Blog
Per més que els diaris afirmin
Tagged with: franquisme, Llibre sense títol, manipulació, Miquel Martí i Pol, mitjans de comunicació, Per més que els diaris afirmin, poesia
Arxivat a Cultura i Societat
Arxivat a Cultura i Societat
Si parlo de la mort
Si parlo de la mort és perquè em moro i al capdavall més val parlar de coses que hom coneix intensament. La meva mort, per exemple, la tinc ben sabuda, fa molt de temps que convivim i encara conviurem molt…
Tagged with: Miquel Martí i Pol, mort, poesia, Quadern de vacances, Si parlo de la mort
Arxivat a Cultura i Societat
Arxivat a Cultura i Societat
L’exercici de l’ofici de poeta
En Miquel Martí i Pol (1929-2003) ens parla, en els poemes següents, de les seves expectatives al respecte del lector i de la seva necessitat d’escriure poemes: Confio molt… Confio molt que sempre hi haurà algun desconegut que en llegir…
Tagged with: Capfoguer, Estimada Marta, Miquel Martí i Pol, poesia, poeta
Arxivat a Cultura i Societat
Arxivat a Cultura i Societat
L’heroi
Hi hagué un home que visqué setanta anys no gaire lluny de casa. Jo el vaig conèixer quan ja era molt vell, però puc dir que no s’havia mogut mai del poble. Del món n’havia vist quatre viles i escaig…
No esperis cap senyal enllà dels vidres
La quietud dels arbres i aquest vol intermitent de la garsa no són presagis de cap fosca meravella. Tot el que busques és dins de la cambra, dins mateix del poema. Miquel Martí i Pol El poema anterior d’en Miquel…
Tagged with: Miquel Martí i Pol, No esperis cap senyal enllà dels vidres, poesia, Primer llibre de Bloomsbury
Arxivat a Cultura i Societat
Arxivat a Cultura i Societat
Per a tots nosaltres
Si nosaltres callem, qui parlarà? És cert que val ben poc la nostra veu. Som gent de poca empenta, massa frívols i tot perquè ens escoltin. Tanmateix allò que resta de més pur en nosaltres val tant -ho sabem bé-…
Tagged with: compromís, franquisme, La fàbrica, llibertat d'expressió, Miquel Martí i Pol, Per a tots nosaltres, poesia
Arxivat a Cultura i Societat
Arxivat a Cultura i Societat
Aquesta remor
Aquesta remor que se sent no és de pluja. Ja fa molt de temps que no plou. S’han eixugat les fonts i la pols s’acumula pels carrers i les cases. Aquesta remor que se sent no és de vent. Han…
Tagged with: Aquesta remor, censura, Collarets de llum, franquisme, Miquel Martí i Pol, Paco Muñoz, poesia, Vint-i-set poemes en tres temps
Arxivat a Cultura i Societat
Arxivat a Cultura i Societat
De semàntica
Tot darrerament a la fàbrica han millorat molt les relacions humanes. Ara mateix, per exemple, de treure la prima setmanal a una treballadora per un barreig de fil, posem per cas, o algun acte menor d’indisciplina, ja no se’n diu…
Tagged with: De semàntica, La fàbrica, Miquel Martí i Pol, poesia, prima, sanció, treball
Arxivat a Cultura i Societat
Arxivat a Cultura i Societat
Ara saps que la mort no és morir-te
Ara saps que la mort no és morir-te sinó que mori algú estimat. La teva mort no et convida al tètric espectacle: te’n fa protagonista, i deu ser trist. Però més trist és veure l’agonia lenta d’algú que estimes, com…
Tagged with: Llibre d'absències, Miquel Martí i Pol, mort, poesia, Torna al teu clos
Arxivat a Cultura i Societat
Arxivat a Cultura i Societat
Aturall
Mot rere mot, els versos configuren un àmbit de preguntes i misteri que algú, potser llunyà i desconegut, desxifrarà sense ni jo saber-ho. Serà l’instant del gran acompliment i un vent suau dispersarà les ombres perquè l’espai que quedi sigui…
Des de la Mediterrània 