Per a tots nosaltres

Adaptat de "Megaphone", de Jeffrey Montes, Flickr

Adaptat de “Megaphone”, de Jeffrey Montes, Flickr

Si nosaltres callem, qui parlarà?
És cert que val ben poc la nostra veu.
Som gent de poca empenta,
massa frívols i tot perquè ens escoltin.
Tanmateix allò que resta
de més pur en nosaltres
val tant -ho sabem bé- com el neguit
de qualsevol hereu d’aquest insigne
llinatge de vençuts.
Cal que insistim,
com qui pidola, si voleu, davant
de cent portes barrades.

Miquel Martí i Pol

El poema anterior, Per a tots nosaltres d’en Miquel Martí i Pol (1929-2003) pertanyent al seu poemari La fàbrica (1972) ens esperonava a fer sentir la nostra veu en un moment històric, el franquisme, en què no hi havia llibertat d’expressió. Ara, quan “els sorolls ofeguen les paraules” (en paraules també d’en Miquel Martí Pol, al seu poema Ara mateix) és més necessari que mai de fer sentir novament la nostra veu entre tot aquest soroll que vol ofegar-la.

Oriol López

Quant a

M'agrada llegir i el món de la tecnologia

Tagged with: , , , , , ,
Arxivat a Cultura i Societat
%d bloggers like this: