Estimado, o no, Vicente Casal: He leído el manifiesto titulado Soy charnego… ¿y qué? del que te declaras autor y que publicó L’Informador en el número anterior. Te he confesar que me causó una enorme preocupación. A menudo he pensado…
Estimado, o no, Vicente Casal: He leído el manifiesto titulado Soy charnego… ¿y qué? del que te declaras autor y que publicó L’Informador en el número anterior. Te he confesar que me causó una enorme preocupación. A menudo he pensado…
Després de la invasió d’Irak per part dels Estats Units, l’exèrcit americà va trobar en un dels palaus de Saddam Hussein un DVD de la pel·lícula Pulp Fiction. Potser li hauria anat millor al líder iraquià haver adquirit una còpia…
El dissabte és a prop d’arribar als seus darrers minuts. Tot i que al meu domicili es cola el murmuri caòtic d’una gentada que celebra alguna cosa al camp poliesportiu darrera el Pavelló de Martorell, la nit s’anuncia tranquil·la. De…
Potser semblaré una mica boig si dic que sempre hi han espurnes de bellesa en la tristesa. Estar trist és objectivament quelcom que ningú desitja. Tot i així, quan hom està fotut, és més fàcil connectar amb el jo interior.…
Com ja he mencionat en posts anteriors, sóc el fruit d’un milió d’obsessions. Tot i així, no vull renunciar a cap, perquè quan es renuncia a allò que t’agrada (encara que sigui d’una manera obsessiva) el següent pas és renunciar…
Martorell. Baix Llobregat. Dilluns al matí. Una cua formada per unes deu persones espera el seu torn al forn de pa mentre un individu, que no té aspecte d’haver sortit d’un capítol de “La casa de Mickey Mouse”, intenta colar-se…
Benvolgut, o no, amic desconegut: Aquesta carta va dirigida a tu, lector anònim del meu bloc, que em vas deixar el següent missatge: T HAS OBSESIONADO TANTO KON LOS NAZIS K TE HAS VUELTO UNO DE ELLOS, KAMUFLADO DE PROGRE PARA…
Intento aprimar-me. Sí, ja ho sé… podria haver iniciat l’article amb una altra frase… Podria haver dit: m’he aprimat. Però no tinc dades objectives per afirmar-ho ja que la bàscula és tan amiga meva com ho podria ser el Josep…
Quan deixem d’estar en crisi, els immigrants ja no faran nosa perquè algú haurà de continuar recollint la merda d’aquells a qui fan nosa. Quan deixem d’estar en crisi, els racistes tornaran a la caverna d’on mai haurien d’haver sortit…
Enceto una nova secció. Es tracta de parlar d’alguns dels meus amors més platònics. M’estic referint a diferents cançons que s’han fet un lloc en el meu ADN per recordar-me que, malgrat tot, continuo amb ganes de cridar, de cantar,…