En alguna ocasió (44/2018) hem parlat de la mosca de l’oliva (Bactrocera oleae), però són diverses les espècies del gènere Bactrocera que poden adquirir rellevància com a plagues en la regió Mediterrània. Una d’aquestes espècies és B. zonata, coneguda com…
Arxiu del Blog
Detecció de plagues de ‘Bactrocera zonata’ amb CRISPR-Cas12a (Genètica mediterrània, 35/2022)
Arxivat a Ciència i Tecnologia
‘Livoneca redmanii’, un isòpode en les brànquies del llobarro (Parasitologia mediterrània, 35/2022)
Ebtsam Sayed Hassan Abdallah, professora del Departament de Medicina i Gestió Animal Aquàtica de la Facultat de Medicina Veterinària de la Universitat d’Assiut, i Awatef Hamed Hamouda, professora del Departament de Salut i Malalties dels Peixos de la Facultat de…
Arxivat a Ciència i Tecnologia
Troben fragments d’un crani de fa 60.000 anys a l’Abric Romaní de Capellades (Paleoantropologia mediterrània, 34/2022)
D’ençà del 1909, quan l’arqueòleg de Capellades Amador Romaní identificà les primeres restes prehistòriques a la Balma del Fossar Vell, hom hi ha trobat en successives excavacions una extensa indústria lítica que abasta un període que va de fa 70.000…
Arxivat a Ciència i Tecnologia
El genoma de la sàlvia (Botànica mediterrània, 33/2022)
Li Chen-Yi i Yang Lei, de Shanghai, encapçalen la llista d’autors de l’article de Cell Reports publicat aquesta setmana en el que es presenta el genoma a nivell cromosòmic de la Salvia officinalis. Aquesta investigació, que té a Chen Xiao-Ya…
Arxivat a Ciència i Tecnologia
Del mantell als Apenins (Geologia mediterrània, 32/2022)
En les representacions de la Terra l’element vertical, és a dir la successió de nucli, mantell i escorça, domina sobre les heterogeneïtats horitzontals que afecten cadascuna d’aquestes capes. L’excepció, és clar, és la de la pròpia escorça ja que a…
Arxivat a Ciència i Tecnologia
La gestió de riscos en inundacions i sequeres sense precedents (Meteorologia mediterrània, 31/2022)
Hom ha assenyalat de vegades l’aparent paradoxa que el canvi climàtic antropogènic promogui episodis més severs de sequeres i d’inundacions mentre que la capacitat tècnica que resulta de les mateixes causes permeti de fer-hi front en millors condicions. La gestió…
Arxivat a Ciència i Tecnologia
Guariment funcional després d’una primoinfecció greu del virus de la immunodeficiència humana (Virologia mediterrània, 30/2022)
Quan hem parlat del desenvolupament d’immunoteràpies contra el VIH/SIDA com les del programa HIVACAT (10/2021) hem dit que persegueixen assolir el control de la infecció, és a dir el guariment funcional. Amb diferents nivells, alguns pocs infectats pel virus de…
Arxivat a Ciència i Tecnologia
Una auditoria de la petjada energètica i de carboni de la pesca d’arrossegament (Ecologia mediterrània, 29/2022)
Amb el consum de combustibles fòssils com a principal causa de l’escalfament global a través de les emissions de CO2 i altres gasos d’efecte hivernacle, l’acord del París assenyala uns objectius de reducció d’aquestes emissions. Per guiar aquest procés és…
Arxivat a Ciència i Tecnologia
Parasitoides en el control de la mosca mediterrània de la fruita (Agronomia mediterrània, 28/2022)
En aquestes planes hem parlat de la mosca mediterrània de la fruita (Ceratitis capitata) pel que fa a investigacions sobre la dinàmica de poblacions (14/2018), l’aplicació de l’edició genètica en el control de plagues (35/2018) i la resposta a temperatura…
Arxivat a Ciència i Tecnologia
L’impacte de la cefalea tensional a l’Orient Mitjà i al Nord d’Àfrica (Neurologia mediterrània, 27/2022)
El mal de cap més comú és el mal de cap tensional, producte de la contracció i tensió dels músculs d’espatlles, coll, cuir cabellut o mandíbula. La cefalàlgia tensional és la malaltia neurològica més prevalent. Saedi Safiri, professor d’epidemiologia de…
Arxivat a Ciència i Tecnologia
Des de la Mediterrània 