Un dels efectes positius de la desacceleració econòmica associada a la pandèmia del coronavirus-2019 i a les mesures de contenció, mitigació i adaptació corresponents serà la reducció relativa en les emissions antropogèniques de gasos d’efecte hivernacle responsables del canvi climàtic.…
Arxiu del Blog
Més calor però més eixutesa: l’acció del canvi climàtic en l’activitat enzimàtica del sòl de màquies (Edafologia mediterrània, 11/2020)
Arxivat a Ciència i Tecnologia
La petjada de carboni de la ramaderia bovina extensiva (Agronomia mediterrània, 10/2020)
D’acord amb un report de la FAO de l’any passat, les emissions totals de gasos amb efecte hivernacle atribuïdes a la ramaderia són de 7,1 gigatones d’equivalents de CO2 cada any, la qual cosa suposa un 14,5% de totes les…
Arxivat a Ciència i Tecnologia
El portaempelt en l’aroma de la llimona (Fitoquímica mediterrània, 9/2020)
La revista Foods dedica un número especial a l’anàlisi de sabors i aromes com a eina de control de qualitat d’aliments. La sabor i aroma d’un aliment depèn de la presència i proporció de compostos volàtils com ara monoterpens, monoterpenoids,…
Arxivat a Ciència i Tecnologia
Aspectes proteòmics de la resposta a l’endotoxina bacteriana en la garota (Immunologia mediterrània, 08/2020)
Testimoni de la base comuna compartida pel sistema immunitari de les diferents divisions del Regne Animal és que el test que es fa per a la detecció i quantificació d’endotoxines bacterianes es basi en la resposta d’un extracte amebòcits del…
Arxivat a Ciència i Tecnologia
Identificació de l’origen de les garrofes a través d’anàlisi química (Quimiometria mediterrània, 07/2020)
La revista Metabolites dedica un número especial a metodologies i aplicacions de la metabolòmica. Si la genòmica és l’estudi agregat dels gens d’un organisme (o d’un ecosistema, fins i tot), la transcriptòmica és l’estudi agregat dels transcrits gènics (de l’ARN…
Arxivat a Ciència i Tecnologia
La diversitat del gènere Microcotyle, un cuc paràsit de les brànquies d’espàrids (Parasitologia mediterrània, 06/2020)
A la Mediterrània Occidental la família dels espàrids és representada per la boga (Boops boops), el pagell (Pagellus erythrinus), el calet (Pagellus acarne), el déntol (Dentex dentex) o el pagre (Pagrus pagrus). En les brànquies de totes aquestes espècies podem…
Arxivat a Ciència i Tecnologia
La dispersió d’ous i larves de gamba rosada (Zoologia mediterrània, 05/2020)
La gamba rosada (Aristeus antennatus) és una espècie de distribució atlanto-mediterrània, que es pesca a fondàries d’entre 100 i 3300 m. La podem trobar, doncs, a aigües molt fondes. En la gestió d’aquest recurs marí, tan important per a la…
Arxivat a Ciència i Tecnologia
Una meta-anàlisi sobre la recerca en tecnologies d’hivernacle (Agronomia mediterrània, 04/2020)
El Centro de Investigación en Biotecnología Agroalimentaria (BITAL) de la Universidad de Almería, creat el 2009, s’anomena des del 2016 Centro de Investigación en Agrosistemas Intensivos Mediterráneos y Biotecnología Agroalimentaria (CIAMBITAL) expressant d’aquesta manera la connexió amb el sector econòmic…
Arxivat a Ciència i Tecnologia
La irrigació deficitària regulada del cirerer n’afecta el creixement vegetatiu però no la funció reproductiva (Agronomia mediterrània, 03/2020)
Iruña va acollir entre el 26 i el 28 de juny de l’any passat la XXIII Reunión de la Sociedad Española de Fisiología Vegetal (SEFV) i el XVI Congresso Luso-Espanhol de Fisiologia Vegetal. La revista Plants, de Basilea, dedica un…
Arxivat a Ciència i Tecnologia
La diversitat morfològica del trèvol subterrani (Botànica mediterrània, 02/2020)
La variabilitat heretable dins d’una espècie és la matèria primera de l’evolució. Damunt de la diversitat genètica emergeix una diversitat morfològica, que pot conferir avantatges selectius diferenciats segons la diversitat ambiental. Dos investigadors del Centre for Plant Genetics and Breding,…
Arxivat a Ciència i Tecnologia
Des de la Mediterrània 