Acabem de dinar, i ens posem a rentar els plats. Del plat de l’amanida fem caure en el cubell de la brossa orgànica els quatre o cinc pinyols de les olives que n’han fet part. Però no hem de comptar…
Arxiu del Blog
L’aprofitament del pinyol de les olives per al cultiu de llavors de ‘Brassica’ (Agronomia mediterrània, 04/2019)
Arxivat a Ciència i Tecnologia
L’augment de la salinitat incrementa l’efecte deleteri d’àcars ectoparàsits en els barquers (Parasitologia mediterrània, 03/2019)
Amb el nom de “barquers” es coneixen un conjunt d’espècies d’insectes aquàtics de la família dels coríxids. Algunes espècies com Sigara lateralis i Corixa affinis constitueixen models de laboratori per a limnòlegs. És el cas d’investigadors del Departamento de Ecología…
Arxivat a Ciència i Tecnologia
Clima i distribució geogràfica del cirerer d’arboç a Portugal: passat i futur (Fitogeografia mediterrània, 02/2019)
Cada estiu, i de vegades més enllà de l’estiu, arriben notícies de paorosos incendis forestals a Portugal. Deixant de banda altres factors, s’assenyala un canvi climàtic caracteritzat per unes temperatures elevades i una reducció de la precipitació. Això condueix a…
Arxivat a Ciència i Tecnologia
Estudien a Pulla la prevalença d’anisàkids en peixos i cefalòpodes salvatges i llobarros i orades de piscifactoria (Nematodologia mediterrània, 01/2019)
Els nematodes de les famílies Anisakidae i Raphidascarididae són organismes paràsits, amb un cicle vital que passa a través de la cadena alimentària d’hostes intermediaris (crustacis eufausíids i copèpodes) i paratènics (peixos i cefalòpodes), fins als hostes definitius, que són…
Arxivat a Ciència i Tecnologia
La diversitat genètica del ciprínid ródeus (Zoogenètica mediterrània, 52/2018)
Rhodeus amarus (Bloch, 1782) és un peix de la família dels ciprínids. Viu en les conques fluvials d’Europa des del Roina fins al Neva. Fet i fet, Marcus Elieser Bloch el va classificar el 1782 com a “Cyprinus amarus”. Fou…
Arxivat a Ciència i Tecnologia
La caracterització agronòmica i bioquímica de la murtra silvestre de Sicília (Fitoquímica mediterrània, 51/2018)
La revista “Chemistry and Biodiversity” es dedica a difondre la recerca química i biològica sobre “el funcionament de la natura a nivell molecular”. Aquesta setmana publiquen un article del grup de Giuseppe Ruberto, de l’Institut de Química Biomolecular de Catània,…
Arxivat a Ciència i Tecnologia
Productivitat agrícola potencial i assentaments humans en lo País d’Ais de Provença durant l’Holocè (Paleoagronomia mediterrània, 50/2018)
Daniel A. Contreras és defineix com un “geoarqueòleg antropològic interessat en les interaccions humà-ambient”, particularment interessat en els “components antropogènics de paisatges dinàmics i de canvi ambiental”. És professor ajudant al Departament d’Antropologia de la Universitat de Mayrland. Ha fet…
Arxivat a Cultura i Societat
Diferents nivells d’ingesta de carn no modifiquen la percepció de benestar en adoptar una dieta mediterrània (Nutrició mediterrània, 49/2018)
La reducció de la ingesta de carn vermella és recomanat habitualment a persones amb sobrepès o obesitat i, de manera general, a la població amb dietes “occidentalitzades”. Així doncs, el trànsit a una “dieta mediterrània” inclou una reducció d’aquesta ingesta.…
Arxivat a Ciència i Tecnologia
El fenotip de la papallona blanqueta ‘Pieris napi’ com a biomarcador de la vulnerabilitat dels insectes al canvi global (Ecologia mediterrània, 48/2018)
En més d’una ocasió hem parlat de treballs de recerca del grup de Josep Peñuelas, de la Unitat d’Ecologia Global de la Universitat Autònoma de Barcelona. Així fa un parell d’anys comentàvem l’avaluació que feien Campioli et al. dels mètodes…
Arxivat a Ciència i Tecnologia
Investiguen el potencial del fàrmac EAPB0503 com a agent contra la leishmaniosi cutània (Parasitologia mediterrània, 47/2018)
La leishmaniosi cutània és considerada per la Organització Mundial de la Salut com una de les malalties negligides de difusió més incontrolada. Es tracta d’una infecció parasitària, produïda pel protozou Leishmania, i transmesa a través de mosquits del gènere Phlebotomus.…
Arxivat a Ciència i Tecnologia
Des de la Mediterrània 