Una biopel·lícula o biofilm és una comunitat microbiana adherida a una superfície a través d’una matriu polimèrica autodesenvolupada que, alhora, estructura aquesta comunitat. En el medi marí, la superfície d’objectes que hi ha caigut recentment és susceptible de colonització microbiana.…

En el 1910, A. Conor i A. Bruch descrivien, a partir d’anys d’experiència a Tunis, una febre eruptiva, que sospitaven que podia ser una peculiaritat de la regió. Charles Nicolle (1866-1936), director de l’Institut Pasteur de Tunis (i Premi Nobel…

Les terres ermes (badlands) i els escorrancs o aragalls són àrees sotmeses a una forta erosió i que, en conseqüència, tenen una ràpida evolució geomorfològica. Un grup d’investigadors encapçalats per J. A. Ballesteros Cánovas, de l’Institut de Ciències Ambientals de…

En termes generals, en espècies poiquilotèrmiques o ectotèrmiques, en les quals la temperatura corporal varia segons la temperatura ambiental, hi ha una relació inversa entre aquesta temperatura ambiental i la mida corporal. Així, dins d’una mateixa espècie i amb totes…

La presència de peròxid d’hidrogen (H2O2) en els oceans s’explica per processos fotoquímics. Tot i amb tot, en les aigües abissals, per sota de zona a on arriba la llum solar, les concentracions de H2O2 persisteixen, assolint valors de l’ordre…

Arabidopsis thaliana és tan sols una més, i no pas de les més abundants, entre les herbes crucíferes o brassicàcies que podem trobar entre la flora ruderal. Són més habituals les ravenisses blanques Diplotaxis erucoides i Raphanus raphanistrum, o la…

La consecució de nous materials és una peça clau si hom vol millorar les prestacions de l’energia fotovoltaica. En general, aquests materials també tindrien aplicacions en altres àmbits de l’optoelectrònica. El procés de construcció de cèl·lules fotovoltaiques de cristalls de…

Paracentrotus lividus és l’espècie de garota o eriçó de mar de consum més habitual a Catalunya. És una espècie de distribució atlanto-mediterrània, que habita en fondàries no superiors a 20 metres, bé damunt de les roques o en praderies de…

La llebre del Cap (Lepus capensis L., 1758), també coneguda com a llebre bruna o llebre del desert, viu en un ampli rang d’hàbitats a Àfrica i al sud-oest asiàtic. Potser això explica la considerable diversitat fenotípica d’aquesta espècie, de…

Mitjançant la combinació de variables físiques (canvi de temperatura, terbolesa, sòlids totals), químiques (oxigen dissolt, pH, fosfat total, nitrats) i biològiques (coliformes fecals, demanda bioquímica d’oxigen) s’ha definit l’índex de qualitat de l’aigua (WQI, en l’acrònim anglès). Molts factors ambientals…