En la història de la ciència, sempre hi ha, simplificant força, dues menes de persona: el creatius que sovint engeguen a dida teories antigues a base de substituir-les per idees noves, i els qui es mouen dins les idees existents…

Dels quatre elements empedoclians, l’aire (ἀήρ), identificat amb l’Hera vivificadora, amb l’Esperit, amb l’Al•lè (πνεῦμα), pot ésser entès com la fase caòtica (gas) o vaporosa (ἀτμός) de l’existència. El mot “atmosphaera”, encunyat en el segle XVII, en seria un dels…

Ja vam comentar en el seu moment que Jöns Jacob Berzelius proposà, molt a començament del segle XIX, el “dualisme electroquímic” per explicar la natura de les sals. D’acord amb aquesta teoria, una molècula de sal és composta de dues…

El vincle entre les tradicions alquímiques i les pitagòriques es manifesta en la importància del nombre. Els grans principis alquímics orientaven els treballs dels alquimistes, en una línia molt més deductiva que no pas en la química moderna. De la…

En certa manera, les quatre arrels o elements empedoclians sobreviuen en els nostres dies, de forma bastant directa, en els anomenats “quatre estats fonamentals d’agregació de la matèria”. De major a menor agregació, aquests estats són el sòlid (identificat amb…