Arxiu del Blog

Els empèdocles moderns – Edwin McMillan (1940) i l’element 93 (Np) – neptuni (nilennitri, Net)

Entrem ara en la regió dels elements transurànids. Si en els elements cisurànids, havíem trobat alguns de tant rars que foren primer sintetitzats que no aïllats de la natura, en tots els elements transurànids la síntesi sempre ha precedit la

Arxivat a Ciència i Tecnologia

Els empèdocles moderns – Martin Heinrich Klaproth (1789) i l’element 92 (U) – urani (nilennibi, Neb)

Fil conductor d’aquesta sèrie és el concepte de descoberta científica, de l’ampliació de coneixements. La nit del 13 de març del 1781, William Herschel observa el cel a través del telescopi instal•lat en el seu jardí del nombre 19 de

Arxivat a Ciència i Tecnologia

Els empèdocles moderns – Kazimierz Fajans (1913) i l’element 91 (Pa) – protactini (nilennuni, Neu)

Som aquestes setmanes en una zona de la taula periòdica poblada d’elements radioactius naturals, en el sentit que són elements presents en forma de traça a la natura i en el sentit que tots els seus isòtops són radioactius. En

Arxivat a Ciència i Tecnologia

Instruments electrònics bàsics

El llibre Instruments electrònics bàsics, del professor Ramon Pallàs, és una molt bona aproximació als instruments que podem trobar a la majoria de laboratoris i tallers d’electrònica (fonts d’alimentació, multímetres digitals, generadors de senyal, oscil·loscopis, freqüencímetres i mesuradors d’impedància), alhora

Tagged with: , , ,
Arxivat a Ciència i Tecnologia

Els empèdocles moderns – Jöns Jacob Berzelius (1829) i l’element 90 (Th) – tori (nilenninil, Nen)

“Si Déu ha concebut el llamp per castigar els homes, Déu ha estat vençut per Benjamí Franklin”. Aquesta citació de Joan Salvat-Papasseit expressa com el camí de la tècnica i de la ciència obliga la teologia a qüestionar-se les representacions

Arxivat a Ciència i Tecnologia

Els empèdocles moderns – André-Louis Debierne (1899) i l’element 89 (Ac) – actini (niloctenni, Noe)

Les descobertes de nous tipus de radiacions per part de Wilhelm Röntgen i Henri Becquerel en 1895/1896 van atraure, com hem vist en setmanes anteriors, nombrosos investigadors. Els raigs Röntgen (o raigs X) foren identificats eventualment com un tipus de

Arxivat a Ciència i Tecnologia

Controlar dispositius amb el pensament

Al vídeo següent en Joaquim de la Cruz ens presenta el seu treball de recerca  sobre interfícies cervell-ordinador amb el qual ha obtingut diversos premis i com a part del qual ha desenvolupat l’aplicació Movmind que permet el control de

Tagged with: , , , , ,
Arxivat a Ciència i Tecnologia

Els empèdocles moderns – Marie Curie (1898) i l’element 88 (Ra) – radi (niloctocti, Noo)

En més d’una ocasió hem vist com una gran descoberta en les ciències naturals genera, de manera gairebé immediata, un seguit de recerques i d’innovacions que la volen aplicar en el camp de la terapèutica. Vam veure el cas de

Arxivat a Ciència i Tecnologia

El genoma fluid

L’any 2000 l’anunci als mitjans de comunicació que s’havia pogut completar la seqüenciació del genoma humà revifava les antigues esperances i pors pel que feia a les possibles aplicacions que aquest coneixement podria tenir. Què ha fet, doncs, que transcorreguts

Tagged with: , , , , , , ,
Arxivat a Ciència i Tecnologia

Els empèdocles moderns – Marguerite Perey (1939) i l’element 87 (Fr) – franci (niloctisepti, Nos)

En les etimologies dels noms acceptats dels elements químics, se sol dir que França hi és representada, en dues ocasions, en el gal•li (element 31) i en el franci (element 87). Ja posats, hom podria afegir el luteci (element 71)

Arxivat a Ciència i Tecnologia

Subscriviu-vos-hi gratuïtament i rebreu els nous articles al vostre correu!

RSS
RSS