Una de les obres mestres de Mario Vargas Llosa, Conversación en la Catedral, comença amb un personatge preguntant-se quan es va fotre el Perú. I un servidor, a aquestes hores de la matinada, quan la bullida de cap, la incomprensió i la…

Sí, efectivament. La Costanza Miriano està com una cabra. I, sí, també ho estan aquells que encarreguen llibres tan incendiaris com aquests. Es prohibeix fer apologia del nazisme i no es fa res quan una il·luminada, que té com a…

Si molt sovint es parla de l’allunyament creixent entre la classe política i la ciutadania, aquest fenomen s’agreuja exponencialment quan parlem de la jerarquia catòlica. Amb el nomenament del nou Papa Francesc no han estat pocs els qui hi han…

Sóc molt conscient que aquesta entrada pot aixecar suspicàcies. Sóc conscient també que em podrien a invitar a no escriure massa més. Sóc conscient que és fàcil que no s’entengui (o no es vulgui entendre) o no agradi; vaja, res…

És ben bé que escric per escriure alguna cosa… Encara que sigui per no perdre l’hàbit d’escriure de tant en tant. El motiu és senzill; com he comentat en altres ocasions, a nivell polític, no hi ha massa res per…

M’és impossible posar-me a escriure aquestes línies. He de rellegir-ho tot perquè la indignació no em deixa concentrar-me per a usar correctament aquesta llengua. Encara recorde quines van ser les primeres paraules que vaig aprendre en valencià (el català de…

Dins del que podríem anomenar batalles del llenguatge del debat sobiranista, allò que ara resulta rabiosament trending se’n diu moderació. Hi ha d’altres batalles obertes, és clar. Entre les més perilloses hi ha l’expressió estat propi, que en qüestió de setmanes —quan sigui el moment…