Un any més (i ja en van vuit!), la setmana passada vaig impartir el taller Science dissemination 2.0: Social media for researchers, en el marc del Master in Translational Medicine-MSc, organitzat per la Facultat de Medicina de la Universitat de…
Science dissemination 2.0: Social media for researchers (2021 version)
Tagged with: b blogging, blogs, ciència oberta, ciencia, ciencia20, divulgació, Facebook, gestiodelconeixement, health20, Hospital Clínic, IDIBAPS, impacte, medicina translacional, OpenScience, professorat, recerca, recerca20, reputació digital, salut20, salutdigital, socialmedia, twitter, UB, universitats, web20, xarxes socials
Arxivat a Ciència i Tecnologia
Arxivat a Ciència i Tecnologia
Els genomes mosaic de les sargantanes del gènere ‘Podarcis’ (Genètica mediterrània, 19/2021)
Tobias Uller és professor d’ecologia evolutiva del Departament de Biologia de la Universitat de Lund. La seva recerca estudia com processos funcionals dels organismes biològics (desenvolupament, fisiologia, comportament) influeixen en la llur evolució. Les sargantanes de paret del gènere Podarcis…
Arxivat a Ciència i Tecnologia
Descriuen ‘Telenomus nizwaensis’, parasitoid dels ous de ‘Deudorix livia’ (Entomologia mediterrània, 18/2021)
De les plagues que afecten els cultius de magraner (Punica granatum), la que té globalment major impacte econòmic és la del lepidòpter Deudorix livia (= Virachola livia). Aquesta espècie també afecta altres tipus de cultius de la Conca Mediterrània i…
Arxivat a Ciència i Tecnologia
L’absorció de matèria particulada a Nàpols per l’Alzinar Reial de Capodimonte (Ecologia mediterrània, 17/2021)
L’arbrat urbà realitza una funció ecològica a través de la retirada de partícules en suspensió (PM) de l’aire: la PM queda dipositada sobre la superfície foliar. El resultat d’aquest procés és una millora de la qualitat de l’aire. Gabriele Guidolotti,…
Arxivat a Ciència i Tecnologia
La humitat vegetal en matollars de Catalunya: 21 anys de dades (Ecologia mediterrània, 16/2021)
Aquesta setmana membres del Servei de Prevenció d’Incendis Forestals (Eva Gabriel i Xavier Castro), de la Unitat Mixta de Recerca CTFC-Agrotecnio (Ruth Delgado-Dávila, Miquel De Cáceres i Pere Casals) i del Servei de Gestió Sectorial a Lleida (Antoni Tudela) publicaven…
Arxivat a Ciència i Tecnologia
La metilació en quaranta-quatre llocs CpG s’associa amb la severitat clínica de la covid-19 (Epigenòmica mediterrània, 15/2021)
Des del punt de mira genòmic, l’atenció mediàtica sobre la covid-19 se centra en les variants del SARS-CoV-2, i les seves mutacions (com fan a outbreak.info). D’altres esforços investiguen, no pas la genòmica del virus, sinó la genòmica de l’hoste,…
Arxivat a Ciència i Tecnologia
La carn magra no atenua els beneficis en el perfil lipídic d’una dieta mediterrània (Nutrició mediterrània, 14/2021)
David J. Baer, investigador del Food Components and Health Laboratory, de Beltsville (Maryland), inicià en el 2016 un assaig clínic per avaluar l’efecte dosi-resposta de la introducció de carn bovina magra a un patró alimentari d’estil mediterrani sobre els factor…
Arxivat a Ciència i Tecnologia
La detecció de larves de peixos en aigües oceàniques a través d’ADN ambiental (Ecogenètica mediterrània, 13/2021)
Sota el nom de “DNA barcoding” s’entén la identificació d’un grup d’organismes mitjançant un fragment curt d’ADN. Quan l’ADN utilitzat procedeix de mostres ambientals (d’ADN ambiental o eDNA), hom parla de “eDNA barcoding”. I quan es tracta d’utilitzar aquest ADN…
Arxivat a Ciència i Tecnologia
L’assaig clínic DINAMIC: Dieta, endocannabinoids i microbiota intestinal (Nutrició mediterrània, 12/2021)
Paola Vitaglione és professora de fisiologia al Dipartimento di Agraria de la Universitat de Nàpols Frederic II. Forma part de la “task force” de la Universitat dedicada a estudis sobre microbioma, és a dir sobre el conjunt de microorganismes que…
Arxivat a Ciència i Tecnologia
Els eritròcits de donants heterozigots de beta-talassèmia resisteixen millor un emmagatzematge de 7 setmanes (Hematologia mediterrània, 11/2021)
Sota el nom de talassèmies es coneixen una sèrie d’hemoglobinopaties congènites i hereditàries que es troben en especial freqüència a les poblacions mediterrànies. La base d’aquestes malalties són mutacions en les cadenes proteiques que integren l’hemoglobina, i així hom distingeix…
Arxivat a Ciència i Tecnologia
Des de la Mediterrània 