El “Fondo de Protección a la Cinematografía” reparteix cada anys milions d’Euros en Subvencions i Ajuts públics per a la distribució i producció de pel·lícules i documentals espanyols. He fet un resum de les dades que el Ministeri de Cultura…
El “Fondo de Protección a la Cinematografía” reparteix cada anys milions d’Euros en Subvencions i Ajuts públics per a la distribució i producció de pel·lícules i documentals espanyols. He fet un resum de les dades que el Ministeri de Cultura…
Sovint s’ha malinterpretat l’hedonisme i el seu culte al plaer. El seu fundador, el filòsof grec Epicur (341 aC – 270 aC), ens aclareix què entén per plaer: Quan diem que el plaer és l’única finalitat, no entenem els plaers…
Ja teniu els obsequis dels Reis? Sí? Urdangarín també: un exili a Washington. El cert es que avui s’ha produït aquell estrany fenomen en el que tothom s’obsequia coses que, en la majoria dels casos, són totalment prescindibles. Demà el…
Un dia qualsevol foradaré la terra i em faré un clot profund perquè la mort m’arreplegui dempeus, reptador, temerari. Suportaré tossudament la pluja i arrelaré en el fang de mi mateix. Quiti de mots, em bastarà l’alè per afirmar una…
L’Ada va escoltar un soroll al saló. El silenci tallava la foscor però aquell breu so que va travessar les portes tancades, aterrant esmorteït a la seva habitació, li va congelar la sang. El pòster de les princeses era al…
En els atzars del catàleg de Messier, el salt que es correspon fer ara és el que ens du de l’M5 a l’M6. Des del punt de mira de l’esfera celeste, saltem únicament de la constel·lació de la Serp a…
Aaaaaaaaarrrrrrggggghhhhh!!!!!! Efectivament. És un crit. Però no es tracta d’un crit qualsevol. És el crit Wilhelm, una de les bromes recurrents més curioses de Hollywood i que ja està present en més de 120 pel·lícules. Tot va començar l’any 1951.…
Portem una temporada que no guanyem per ensurts. Els mitjans de comunicació ens ofereixen una darrere l’altra notícies que podrien semblar tretes d’un conte de ciència ficció o de terror; o de tots dos alhora. Però els espectadors, impassibles, ens…
I per què volen ara, quan ja el segle ho desterra, tornar a les vellures, i els cants ressucitar d’una poesia morta que jau dessota terra? Quan mai s’ha vist que tornen al cim de l’alta serra les rodolants onades…
La noia té setze anys i pocs estius per recordar. Porta a la carpeta fotografies d’un cantant de nom impronunciable que omple de música la solitud de la seva habitació. No se sent orgullosa al notar com totes les tonalitats…