Microplàstics superficials a la Badia de Bizerta (Ecologia mediterrània, 37/2020)

Encara que sovint se li diu “llac” (بحيرة بنزرت), la Badia de Bizerta comunica amb la Mar Mediterrània per un canal de 7 quilòmetres, mentre que també ho fa amb el llac Ichkeul pel canal de l’oued Tinja. Com que

Arxivat a Ciència i Tecnologia

L’efecte de la identitat de veïnat en el creixement i supervivència vegetals a sequeres recurrents (Ecologia mediterrània, 36/2020)

La setmana passada comentàvem fins a quin punt l’herba de llunetes Biscutella didyma pot adaptar-se a una restricció severa de la pluja d’acord amb un experiment de 10 anys de Katja Tielbörger. Per bé que en aquest experiment, el subjecte

Arxivat a Ciència i Tecnologia

‘Des de la Mediterrània’ fa 10 anys!

  Des que aquest blog col·lectiu va iniciar el seu rodatge a la plataforma actual el setembre de 2010, han estat moltes estones barrinant i escrivint, i també moltes satisfaccions quan hem vist la bona acollida que els articles han

Tagged with: , , , , ,
Arxivat a Ciència i Tecnologia

Un experiment de deu anys sobre la capacitat d’adaptació de ‘Biscutella didyma’ a la sequera (Botànica mediterrània, 35/2020)

Deu anys de recerca és un període certament llarg si atenem a la durada de la majoria de projectes. En aquestes planes hem vist alguna vegada experiments agronòmics de durada oberta, que ja compten amb més d’un parell de dècades.

Arxivat a Ciència i Tecnologia

Canvi climàtic i fragmentació fluvial en la dispersió d’espècies invasores de peixos al riu Ebre (Ictiologia mediterrània, 34/2020)

Possiblement el canvi més substancial que ha viscut el riu Ebre en el darrer segle ha estat la pèrdua de connectivitat o fragmentació arran de la construcció de grans embassaments i altres infrastructures. Un altre canvi és representat per tota

Arxivat a Ciència i Tecnologia

L’espondilitis anquilosant en la febre mediterrània familiar (Medicina mediterrània, 32/2020)

La febre mediterrània familiar (FMF) és una malaltia autoinflamatòria que deriva d’una alteració congènita del metabolisme, com ara una mutació en el gen de la pirina o marenostrina, un regulador del sistema immunitari. Apareix habitualment en forma d’episodis recurrents de

Arxivat a Ciència i Tecnologia

Processos selectius en dues espècies simpàtrides de llavió: Symphodus tinca i S. ocellatus (Genòmica mediterrània, 31/2020)

El gènere Symphodus (Rafinesque, 1810) pertany a l’ordre dels Perciformes i a la família dels làbrids. A la Mediterrània Occidental, hi trobem diferents espècies d’aquest gènere, entre elles Symphodus ocellatus (Forsskål, 1775) i Symphodus tinca (Linnaeus, 1758), que reben noms

Arxivat a Ciència i Tecnologia

Infants amb baixa adhesió a la dieta mediterrània consumeixen més quantitat d’aliments ultra-processats (Nutrició mediterrània, 30/2020)

El projecte SENDO és una cohort pediàtrica espanyola, prospectiva i dinàmica, que recruta infants entre 4 i 6 anys. Entre les dades recollides hi ha les que fan referència a l’alimentació. La nutricionista Bárbara Rafael Santos da Rocha, del Departament

Arxivat a Ciència i Tecnologia

La sangonera ‘Placobdella costata’ i la tortuga de rierol ‘Mauremys leprosa’ en ecosistemes aquàtics del Marroc (Parasitologia mediterrània, 29/2020)

Placobdella costata (Müller, 1846) ha estat considerada clàssicament com una sangonera específica de la tortuga d’estany Emys orbicularis (Linnaeus, 1758). E. orbicularis es troba distribuïda pel sud i centre d’Europa, per l’Àsia Occidental i pel nord d’Àfrica. Ara bé, P.

Arxivat a Ciència i Tecnologia

Consum elèctric, creixement, capital, feina i petjada ecològica en la Turquia del darrer mig segle (Economia mediterrània, 28/2020)

D’acord amb una hipòtesi freqüent, l’electrificació promou el creixement econòmic per ella mateixa. Així doncs, l’evolució del consum elèctric té un impacte directe en el paisatge econòmic i, de retruc, ambiental d’un país. En alguns aspectes, l’electrificació es considera beneficiosa

Arxivat a Ciència i Tecnologia