En un moment de la nostra història en què a l’Estat espanyol ningú podia ser declaradament revolucionari i en què no es podia ni tan sols parlar obertament de revolució, Lluís Llach presenta una cançó en la qual es parla…
Arxiu del Blog
La gallina revolucionària
Tagged with: cançó, censura, franquisme, La gallineta, Lluís Llach, revolució
Arxivat a Cultura i Societat
Arxivat a Cultura i Societat
La censura i la ironia.
Amb una d’aquelles navegacions sense rumb per Internet he trobat una joia, una joia censurada i convenientment oblidada. Es tracta d’una intervenció de Quim Monzó al mític programa “Persones Humanes” de’n Mikimoto (actualment conegut com a Miquel Calçada i Olivella).…
Tagged with: censura, Jordi Pujol, Mikimoto, Miquel Calçada i Olivella, Miquel Calçada Olivella, monarquia, Persones Humanes, Quim Monzó, tv3, youtube
Arxivat a Cultura i Societat
Arxivat a Cultura i Societat
De manars i garrotades
El preu que es paga per a viure. El preu que es paga per a viure. Quan més pobre ix més car. Quan més ric el preu és lliure. Pots pagar o no pagar. Per a pagar o no pagar.…
Tagged with: censura, De manars i garrotades, desigualtat, franquisme, Ovidi Montllor, repressió
Arxivat a Cultura i Societat
Arxivat a Cultura i Societat
Aquesta remor
Aquesta remor que se sent no és de pluja. Ja fa molt de temps que no plou. S’han eixugat les fonts i la pols s’acumula pels carrers i les cases. Aquesta remor que se sent no és de vent. Han…
Tagged with: Aquesta remor, censura, Collarets de llum, franquisme, Miquel Martí i Pol, Paco Muñoz, poesia, Vint-i-set poemes en tres temps
Arxivat a Cultura i Societat
Arxivat a Cultura i Societat
Cançó dedicada a un censor
Bon senyor: quitequetacotecut. T’escric submís, no vull pas, quitequetacotecut, ofendre-us ni desobeir, però sabeu, com que sempre m’escapceu, vull consultar si aquests mots, són d’agrat al vostre cor, que tant poèticament va tallant. I els mots són: quitepan… no hi…
Tagged with: Bon senyor, cançó, censor, censura, Com un arbre nu, franquisme, Lluís Llach
Arxivat a Cultura i Societat
Arxivat a Cultura i Societat
“Carta a miña muller”
“Querida, non o esquezas, hai palabras Estimada, no ho oblidis, hi ha paraules que é pecado decilas niste tempo. que és pecat dir en aquests temps. Palabras que non debes pronuncialas, Paraules que no has de pronunciar, nin xiquera pensalas,…
Tagged with: Carta a miña muller, Celso Emilio Ferreiro, censura, franquisme, gallec, llibertat, Longa noite de pedra, poesia
Arxivat a Cultura i Societat
Arxivat a Cultura i Societat
Discreció
Van convidar-lo a pensar i digué que no volia donar molèsties, que ja pensaria a casa. Pere Calders L’anterior conte breu, brevíssim, de Pere Calders (1912-1994) porta per títol Discreció i el podem trobar a la secció Contes breus dins…
Diré el que dic
Amb quatre mots es serva l’edifici. No els diré pas. Diré que és poc amè aquest bocí de temps que ens toca viure, que no hi ha ocell sense vesc a les ales ni home sense pèl a les aixelles.…
Tagged with: autocensura, censura, Diré el que dic, franquisme, La pell del violí, Miquel Martí i Pol, poesia
Arxivat a Cultura i Societat
Arxivat a Cultura i Societat
Des de la Mediterrània 