Arxiu del Blog

La noia

Amb el vaivé dels malucs, la llum de l’alba espurneja damunt el cos de la noia. Els seus pits, tendres i frescos com un formatge de cabra, perfumen de vida la calma tensa del ventre. El poema anterior,  La noia,

Tagged with: , , , , , , ,
Arxivat a Cultura i Societat