Amb el vaivé dels malucs, la llum de l’alba espurneja damunt el cos de la noia. Els seus pits, tendres i frescos com un formatge de cabra, perfumen de vida la calma tensa del ventre. El poema anterior, La noia,…
Amb el vaivé dels malucs, la llum de l’alba espurneja damunt el cos de la noia. Els seus pits, tendres i frescos com un formatge de cabra, perfumen de vida la calma tensa del ventre. El poema anterior, La noia,…