Amb el vaivé dels malucs, la llum de l’alba espurneja damunt el cos de la noia. Els seus pits, tendres i frescos com un formatge de cabra, perfumen de vida la calma tensa del ventre. El poema anterior, La noia,…
Arxiu del Blog
La noia
Tagged with: Àfrica, dogon, Josep-Ramon Bach, La noia, noia, Ploma blanca. Poesia oral africana, poesia, tradició oral
Arxivat a Cultura i Societat
Arxivat a Cultura i Societat
Des de la Mediterrània 